PROPERA EXCURSIÓ
Realització: |
Excursió a la platja |
Organització: Associació d'Entitats Excursionistes del Barcelonès |
| Inscripcions |
Informació per a totes les excursions |
Codi QR Si vols tenir accés a aquesta pàgina des del teu telèfon mòbil en qualsevol moment escaneja aquest codi |
 |
| Notes importants | Properes activitats | ||
| Normativa Naturtresc |
PROGRAMA
Sortida de Barcelona: Pl. Catalunya/Portal del l’Àngel.
Hora de sortida: 7:30 h.
Longitud: 10,000 km aprox.
Durada: 2:30 h. aprox.
Desnivells: 60 m de pujada i 130 m de baixada
Menjars a càrrec dels inscrits: Esmorzar en àrea de servei o similar i dinar de motxilla en el decurs de l'excursió.
Nota: en arribar a Cadaqués hi haurà temps per banyar-se i dinar.
Cadaqués
Itinerari a peu: Coll de Perafita (1), corral de Perafita (2), font dels Bufadors (3), Mas dels Bufadors (runes) (4), dolmen del Mas Godó (5), Mas de la Senyora (6), font del Mas de la Senyora (7) i Cadaqués (8).
NOU SISTEMA D'INSCRIPCIONS (per internet i per telèno). Podeu llegir-ne els detalls clicant aquí
Import de la inscripció: 20 euros (inclou: el desplaçament amb autocar, la documentació i l’assegurança).
Inscripcions per internet
Abans d'iniciar el procés de la inscripció es recomana llegir detalladament el procediment a seguir.
Per a facilitar el procés es pot consultar el tutorial corresponent clicant aquí.
A partir de les 9 hores del dilluns dia 24 de juny entrarà en funcionament el formulari d'inscripcions que estarà disponible les 24 hores del dia fins que s'esgotin las places disponibles o, com màxim, fins a les 20 hores del dijous dia 27 de juny.
L'accés al formulari d'inscripcions està tancat
Pre-reserva de plaça per telèfon
A partir del 25 de juny de les 17 a les 21 hores, es pot fer la pre-inscripció o reserva de plaça al tel. 616 672 173.
Posteriorment s’ha de confirmar la inscripció per mitjà de l'ingrés (no transferència) de 20 euros al compte ES58 0081 0142 7100 0144 2547 Banc de Sabadell. A l’ingrés s’ha de fer constar el nom dels inscrits.
Si el dia 27 de juny no s'ha fet l'ingrés es considerarà que la pre-inscripció queda anul·lada i, sense més avís, s'assignarà la plaça a altres pre-inscrits en reserva.
Solament seran vàlides les places pre-inscrites i confirmades segons el procediment establert i en cap cas són transferibles.
Les places estan limitades a dos autocars. Sols es tornarà la inscripció de les places anul·lades que hagin pogut ser cobertes amb altres pre-inscrits.
MÉS INFO: Tel. 616 672 173 (dilluns feiners de 17 a 21 hores.
Descripció de l'excursió
Iniciarem l’itinerari a peu al coll de Perafita (1), a la carretera GI-614. Prendrem una pista en direcció nord per la qual passarem al costat del corral de Perfita (2). Seguirem per la pista en suau pujada, creuarem la riera del Salt de la Gorga i aviat arribarem a la font dels Bufadors (3). Seguint per la pista, més endavant deixarem a la dreta l’accés a les runes del mas dels Bufadors (4). Deixarem la pista i a l’esquerra baixarem suau per un camí en direcció nord-est que ens portarà al dolmen del Mas Godó (5). En arribar a un coll el camí gira a la dreta i continua la baixada pel vessant nord del puig de l’Infern. Força més endavant deixarem a l’esquerra l’accés al Mas de la Senyora (6) i seguirem cap a la font del mateix nom (7)i seguirem la baixada per una pista que ja no deixarem fins a les cases de Cadaqués (8).
Mapa
 |
Perfil de desnivells
 |
CADAQUÉS
 |
El primer document on apareix el port de Cadaqués és del 1030, en una compra de l’abat de Sant Pere de Rodes als comtes Hug I d’Empúries i Gausfred de Rosselló d’un alou, on s’esmenten cales i accidents de la rodalia (“et infra hos terminos sunt porti majores, id est, Port long, et aliumquem vocant Chulib, aliumque qui vocatur Caput Crucis, et Port ligad, et alium quem dicunt Kadachers, usque ad terminum de Port Iunguis”) que corresponen as Portaló, Culip, el cap de Creus, Portlligat, Cadaqués i Jóncols. Els límits dtaquest alou divideixen encara el terme de Cadaqués dels veïns del Port de la Selva i Roses.
La població, inicialment de pescadors que devien radicar prop des Poal i es Pianc, el millor lloc de la badia com a port natural, davant els perills de la mar s’hagué de refugiar i fortificar al roquissar des Baluard, i des de l’inici apareix com un condomini entre el monestir de Sant Pere de Rodes i els comtes d’Empúries. El 1280 el comte Ponç V confirmava als cadaquencs els privilegis concedits pels seus antecessors, que els compensaven en certa manera de les servituds derivades de la condició fortificada del Castell i Vila de Cadaqués, segons els quals els seus habitants només podien ser convocats per a formar part d’una host o cavalcada per accions originades per mar o en la mar. El 1403 el rei Martí l’Humà ordenà que la vila es regís per dotze prohoms elegits lliurement (fins aleshores el consell o universitat es reunia a la plaça o a l’església format per l’assemblea general de tots els veïns). Els primers esments que es refereixen a la parròquia són del 1279 (“ecclesia de Cadaques”) i 1280 (“de Quadaqueris”).
Són d’un gran interès per a la vila dos episodis de la fi de la Croada contra Catalunya que recullen les nostres grans cròniques. Segons Muntaner, tingué un paper decisiu en la desfeta de l’esquadra francesa de Guillem de Lodeva al golf de Roses el prohom major o cònsol de Cadaqués dit en Gras i dos nebots seus; en Gras organitzà un discret espionatge que permeté d’avisar de la concentració de forces franceses a la badia de Roses. Segons Desclot, fou a la badia de Cadaqués on, en el curs de les converses entre Roger de Lloria i el comte de Foix, delegat del rei de França per a establir la pau, el gran almirall digué les conegudes paraules: “Mas no creu que nengun peix se gos alçar sobre mar si no porta un escut ab senyal del rei d’Aragó en la coa...”. En la guerra contra Joan II la vila fou lliurada (1470) per Joan Sequeres a les forces del rei, i pocs mesos després fou reconquerida per les de la generalitat. Després dels atacs dels corsaris genovesos, freqüents al llarg dels segles XIV i XV, la política dels Trastàmara de ruptura d’hostilitats amb el món musulmà inicià una llarga etapa de desastres de la pirateria sarraïna: l’any 1444 fou destruït totalment l’arxiu de la vila. Aquestes incursions foren especialment greus i seguides al segle següent; el 1543, 20 galeres i 5 fustes del pirata Barba-rossa expugnaren i cremaren la vila i l’església vella. Les mesures defensives no eren suficients (al cap de Creus hom bastí una torre de defensa, que no es conserva, paral·lela a la del cap de Norfeu, pagada en part pel consell barceloní) i la decadència continuà.
Les epidèmies i les guerres continuaren perjudicant la població al llarg del segle XVII. El 1655, durant l’etapa final de la guerra dels Segadors, Cadaqués es rendí als francesos, i sovint les esquadres europees fondejaren a la badia (el 1674, per exemple, hi hagué gairebé tot l’any una forta esquadra francesa). Té un interès extraordinari per al coneixement de l’activitat dels pescadors, bàsica en l’economia de la població, el Llibre d’ordinacions de la pesquera, conservat a l’arxiu parroquial; comença el 1532, però recull els usos i costums molt més antics que regiren la pràctica de la pesca, d’un col·lectivisme accentuat.
El segle XVIII marcà una recuperació econòmica, amb la intensificació del conreu de la vinya i la producció d’aiguardent, de la tradicional pesca del corall i, sobretot, amb la llibertat de comerç amb Amèrica, que afavorí el desenvolupament de la navegació d’altura. La feina dels corallers és una activitat que ha arribat fins a temps molt recents; tingué un moment d’una gran esplendor a la fi del segle XIX, en què es creà una forta companyia que contractà bussos grecs que resseguiren en profunditat tota la costa alt empordanesa (com el llinatge dels Kóntos). L’activitat del contraban ha estat afavorida per l’aïllament de la població i la perícia dels pescadors. Un personatge rellevant d’aquesta època fou l’enginyer militar Joan d’Escofet i Palau (1720-1810), que es destacà en la Guerra Gran.
L’esplendor de la navegació es produí sobretot al llarg del segle XIX, i els capitans, pilots i mariners de Cadaqués tingueren un paper important en la marina catalana vuitcentista; aquests navegants foren una font de riquesa bàsica per a la vila. Segons Madoz (1846), el port era cap de districte marítim i tenia duana (ja citada per Zamora). Dualtra banda, Cadaqués restà força al marge de les guerres contra Napoleó i les carlines. La Restauració marcà una gran prosperitat.
NOTES IMPORTANTS
- Solament poden assistir a l'activitat les persones que s'hagin inscrit seguint la normativa vigent.
- S’ha de portar roba adequada al lloc de l’excursió i al clima i calçat adequat per caminar per muntanya.
- La direcció de l'activitat declina tota responsabilitat sobre els danys que es puguin produir els assistents pel no compliment de les normes establertes i/o de les indicacions que es puguin donar en el decurs de l’activitat i podrà no autoritzar la participació de les persones que el seu equipament o que les seves condicions físiques no es corresponguin als mínims que la caminada requereix.
- La pluja o el maltemps no seran motiu per a suspendre la sortida, si cal hi haurà una activitat alternativa per la zona de l'excursió.
- Es necessari presentar-se en el punt de sortida dels autocars amb temps suficient per poder verificar la relació d'assistents.
- La sortida dels autocars s'efectuarà amb el màxim respecte a l'horari establert.
ÉS IMPORTAT CONSULTAR LA NORMATIVA D'AQUESTA ACTIVITAT A L'APARTAT CORRESPONENT DEL WEB
PROPERES ACTIVITATS (Informació provisional)
Podeu consultar el calendari d'excursions per al 2019 a l'apartat "activitats programades" del menú horitzontal que encapçala aquesta pàgina.
|
