NATURTRESC
Properes excursions: consulteu l'apartat "propera caminada"

Telèfon per a informació 616 672 173 el dilluns feiners de 17 a 21 hores.

Consulteu directament el web d'aquesta activitat.

Cliqueu aqui

PROPERA EXCURSIÓ

Realització:

CAMÍ CATALÀ DE SANTIAGO
(Cervera - Tàrrega)

16 d'abril 2023

Organització:


Inscripcions
Properes activitats
Codi QR
Si vols tenir accés a aquesta pàgina des del teu telèfon mòbil en qualsevol moment escaneja aquest codi
Notes importants Normativa Naturtresc

PROGRAMA

Sortida i arribada de Barcelona: Plaça Pablo Neruda (Consell de Cent/Lepant) (Metro L2 Monumental, a 100 metres i L5 Sagrada Família, a 300 metres).
Longitud: 12,100 km aprox.                
Durada: 3.30 h. aprox.
Desnivell acumulat: de pujada: 000 m de baixada: 150 m.
Hora de sortida: 7:00 h.

Menjars: Esmorzar en àrea de servei o similar i dinar al final de la caminada.

Itinerari de muntanya: Cervera (1), Portal dels Pous (2), Santa Magdalena (3), masia del Trilla (4), molí de Sant Pere (5), molí de Fonolleres (6), Canal Segarra-Garrigues (7), El Talladell (8) i Tàrrega (9).

Tàrrega

INSCRIPCIONS

Import de la inscripció: 23 euros (inclou: el desplaçament amb autocar, assistència tècnica i l’assegurança).

Inscripcions per internet
Abans d'iniciar el procés de la inscripció es recomana llegir detalladament el procediment a seguir.
Per a facilitar el procés es pot consultar el tutorial corresponent CLICANT AQUÍ.

A partir de les 9 hores del dilluns dia 10 d'abril entrarà en funcionament el formulari d'inscripcions que estarà disponible les 24 hores del dia fins que s'esgotin las places disponibles o, com màxim, fins a les 20 hores del dijous dia 13 d'abril.

PER ACCEDIR AL FORMULARI D'INSCRIPCIONS PODREU CLICAR AQUÍ

Pre-reserva de plaça per telèfon
A partir de l'11 d'abril de les 17 a les 21 hores, es pot fer la pre-inscripció o reserva de plaça al tel. 616 672 173.
Posteriorment s’ha de confirmar la inscripció per mitjà de l'ingrés de 23 euros al compte ES18 3140 0001 9800 1565 5300 Caixa de Guissona. A l’ingrés s’ha de fer constar el nom dels inscrits.

Ingrés de la inscripció:
Degut a que l’import de la inscripció (23 euros) no es pot ingressar per caixer automàtic i que fer l’ingrés per finestreta (si no es té compte a la Caixa de Guissona) representa un cost de 5 euros (és un import generalitzat a tots els bancs), es pot fer el pagament per transferència fins a les 20 hores del dijous anterior al dia de l’excursió.
Un cop feta la transferència tot seguit caldrà enviar el comprovant per correu electrònic (asenexba@euro-senders.com) o per Whats App al 609 334 872 (no es pot trucar a aquest telèfon), en el qual és imprescindible que consti el nom dels inscrits.
Aquesta serà la verificació d’haver fet el pagament dins el temps establert.

Si el dia 13 d'abril no s'ha fet l'ingrés o transferència es considerarà que la pre-inscripció queda anul·lada i, sense més avís, s'assignarà la plaça a altres pre-inscrits en reserva.
Solament seran vàlides les places pre-inscrites i confirmades segons el procediment establert i en cap cas són transferibles.
Les places estan limitades a dos autocars. Sols es tornarà la inscripció de les places anul·lades que hagin pogut ser cobertes amb altres pre-inscrits.

Descripció de l'excursió
Iniciarem l’excursió a la plaça de l’hotel Bonavista, a l’av. de Catalunya de Cervera; prendrem el carrer Guinedilda que ens portarà a la plaça de la Universitat; aquest edifici ens quedarà a l’esquerra i seguirem recte, creuarem la plaça de Sant Miquel, l’església quedarà a l’esquerra i continuarem pel carrer Santa Anna, creuarem la plaça amb el mateix nom i seguirem recte pel carrer Major que ens portarà a la plaça Major; la creuarem i deixarem a l’esquerra l’ajuntament i l’església de Santa Maria; seguirem recte pel carrer Sant Domènec que ens portarà a la plaça amb el mateix nom, on continuarem pel carrer Cases Noves, al final del qual anirem a l’esquerra pel carrer de la Muralla fins que arribarem al portal dels Pous, pel qual creuarem la muralla i sortirem de la població; anirem a la dreta per una pista degradada que ens portarà a creuar la carretera L-214 i arribarem a Santa Magdalena; deixarem les runes de l’església a la dreta i prendrem una pista entre caps de conreu que és el denominat Camí Ral; aviat deixarem a l’esquerra la depuradora i més endavant al mateix costat deixarem el mas del Trilla; deixarem una pista a l’esquerra i després una altra a la dreta; arribarem a un cruïlla, la pista de l’esquerra va al molí de Sant Pere, continuarem recte per la pista que seguíem entre camps de conreu; més endavant arribarem a una altra cruïlla on també seguirem recte entre camps de conreu i encara en creuarem una altra i deixarem una pista a l’esquerra fins arribar al molí de Fonolleres on la pista passa a estar pavimentada, deixarem a la dreta la que puja al poblet de Fonolleres, deixarem a l’esquerra el molí amb una bassa i continuarem per la pista pavimentada en direcció oest entre camps de conreu; més endavant deixarem a l’esquerra una pista que va a la Mora i tot seguit una altra a la dreta al costat d’una bàscula; més endavant deixarem una pista a l’esquerra que va a la masia del Marges i una altra a la dreta que puja a una pedrera; aviat creuarem el canal Segarra-Garrigues, veurem l’aqüeducte del canal a l’esquerra, i seguirem recte entre camps de conreu; més endavant deixarem a l’esquerra les granges del Palau i tot seguit deixarem a la dreta el cementiri del Talladell i entrarem al Talladell pel carrer del Forn i arribem a la plaça Freginal on anem a l’esquerra per creuar la plaça Gasol i seguir pel carrer Major, creuarem la plaça Major on deixarem a la dreta l’església de Sant Pere i seguirem pel carrer Major, que en sortir de la població passa a ser la carretera de Tàrrega; deixem una pista a la dreta i després al mateix lateral l’ermita del Pedregal i al seu costat deixem una pista a la dreta, al fons ja es veu la població de Tàrrega a la qual entrem per l’avinguda de la Generalitat i arribarem al final de l’excursió.

Mapa (cliqueu a la imatge per ampliar-la



 

 

 


Perfil de desnivells (cliqueu a la imatge per ampliar-la)

 


Portal dels Pous al recinte fortificat de Cervera
Portal situat a la zona sud-oest del casc urbà al costat del penya-segat que dona al riu Ondara. El nom "dels Pous" es deu a que era la sortida del camí que portava als pous de l'aigua potable. No és un element original doncs està format per un arc rebaixat de totxo i un portal de fusta, de dues fulles conservades en mal estat. També subsisteix una gran biga de fusta que forma la part superior del marc de la porta. Als paraments de muralla es conserven restes d'arrebossat. El coronament de la muralla gairebé ha desaparegut.
El portal dels Pous ha estat objecte d’una restauració.
Tot i un origen més primitiu en les muralles del segle XIV impulsades pel rei Pere III el Cerimoniós, les modificacions corresponents a aquest portal formen part de les obres de fortificació realitzades durant les guerres carlines del S. XIX, quan moltes fortificacions de la comarca recuperaren temporalment el seu caràcter militar.
La fortificació es desenvolupà a partir del seu castell, situat al cim d'un puig anomenat Montseré, al sud-oest de l'actual nucli urbà. Els murs i torres de defensa foren edificats el segle xiv i en part restaurats modernament.


Santa Magdalena de Cervera
És una església gòtica del segle XIV situada als afores de la ciutat.
Del conjunt hospitalari avui només resten les ruïnes del temple de Santa Magdalena, edifici que testimonia la reedificació que tingué lloc a la segona meitat del segle XIV. Una donació del 1377 per a la renovació de l'església.
Té una nau de tres trams i un absis poligonal amb contraforts. L'accés s'efectuava per un doble arc apuntat amb timpà que contenia, amb peanya i dosser, la desapareguda imatge de la santa titular, flanquejada a la llinda per dos escuts, amb un cérvol i els pals reials, elements del signe heràldic de Cervera. L'única coberta conservada és la de l'absis, en volta de creueria, del mateix tipus que la que degué tenir la nau. Aquesta, a mitjan segle XVIII, fou substituïda per un embigat que recolzava sobre els arcs transversal dels quals només subsisteix un. La mateixa reforma aixecà la part alta del frontis i uns rudimentària espadanya sobre l'entrada del presbiteri. Aquesta remodelació correspon a un intent de recuperar l'edifici, en decadència des del segle xv, encara que, com a institució benèfica, havia mantingut de manera molt irregular les seves funcions, si més no fins a finals del segle XVI.

 

Mas del Trilla
Edifici de planta quadrangular estructurat en planta baixa, pis i golfes, amb coberta a doble vessant i aparell constructiu arrebossat. Les obertures són de llinda plana i simètriques les de la planta baixa i el primer pis. Consta de dues petites edificacions agrícoles pel bestiar i tot plegat forma un conjunt encerclat per un mur tanca de pedra.

 


Molí de Fonolleres
Es tracta d'un antic molí fariner, que rebia l'aigua del riu d'Ondara. Actualment s'ha adaptat com a habitatge sense conservar l'estructura o peces de l'antic molí, però sí que es conserva l'estructura de l'antiga bassa, tot i que actualment, la bassa que s'utilitza per regadiu i consum propi, està situada al costat contrari de l'original.

 


Canal Segarra-Garrigues
És una infraestructura hidràulica dissenyada per crear 70.150 noves hectàrees de regadiu a les comarques catalanes de la Noguera, la Segarra, el Pla d'Urgell, l'Urgell, el Segrià i les Garrigues, beneficiant 17.000 regants d'una setantena de municipis.
Les obres van començar-se l'any 2002, el primer tram del canal es posà en funcionament el 5 de juliol de 2009 però les obres, que han suposat una inversió de 1.500 milions d'euros, es van aturar fins a resoldre la delimitació de les Zones Especials de Protecció d'Aus (ZEPA), on el reg està restringit, i el sistema de finançament de l'explotació. L'estació de bombament del pantà de Rialb i del canal Segarra-Garrigues estan enllestides, i les obres de l'embassament de l'Albagés van començar l'1 de juliol de 2019.

 

El Talladell
És una entitat municipal descentralitzada que pertany a Tàrrega,
L'indret compta amb un grup de jaciments paleontològics de gran interès, especialment per la riquesa dels seus materials fossilífer vegetal i animal. Els dipòsits fòssils del Talladell foren descoberts a la darreria del segle XIX i a principis de la centúria següent es començà a nomenar-los entre els especialistes. Els treballs realitzats durant el darrer quart del segle passat varen destacar la importància dels materials d'origen animal que es remunten a una cronologia del ple Oligocè. Les restes més espectaculars formen part de les col·leccions paleontològiques més prestigioses del món.
Els vestigis romans, irregularment escampats pels voltants del terme, parlen d'una continuïtat d'ocupació intensificada per la presència del riu Ondara, que fertilitza les terres al seu pas.



Tàrrega
És la  capital de la comarca de l'Urgell. Els seus orígens es remunten a mitjans del segle XI, quan el comte de Barcelona Ramon Berenguer I va conquistar el seu castell. Durant el segle XIX va viure la inauguració de la línia de ferrocarril Manresa-Tàrrega-Lleida (1862), la concessió del títol de ciutat per Alfons XII (1884), els inicis de construcció d'una sèrie d'infraestructures bàsiques com la llum i el telèfon i el desenvolupament de les carreteres comarcals.
Al bell mig de la ciutat, es troba la plaça del Carme, més coneguda pel Pati, que acull una estàtua en homenatge al famós compositor targarí Ramon Carnicer (1789-1855). Al carrer del Carme hi ha diversos edificis amb porxades gòtiques i el palau romànic dels Marquesos i la Floresta construït al segle XIII. Més avall hi ha la Cristalleria Mateu, que té una façana gòtica amb més de 300 anys. Més avall s’arriba a la plaça Major, que acull l'Ajuntament de la ciutat, la Parròquia (del segle XVII), l'edifici modernista, del segle XIX, de la Cambra de Comerç i l'edifici de la Caixa de Pensions. El carrer major, acull el Museu Comarcal (Segles XVII i XVIII), que encara conserva algunes sales nobles del segle XVIII i XIX. A la plaça de Sant Antoni es pot trobar l'església del mateix nom, erigida el segle XIV. Cal destacar les dues escultures gòtiques que hi ha a l'entrada, l'origen de les quals es remunten a l'antiga parròquia d'estil gòtic.
El canal Segarra-Garrigues ha canviat totalment el paisatge i els conreus de les rodalies de la ciutat.


Cervera
És la capital de la comarca de la Segarra. El terme Cervera ja apareix en documents al segle XI. Probablement prové del llatí Cervaria, «terra de cérvols».
La ciutat es caracteritza per la riquesa del seu patrimoni cultural i monumental: el castell (segle XI), l'església de Sant Pere el Gros (segle XI), el recinte emmurallat (segle XVI), la parròquia de Santa Maria (segles XIV-XV), l'edifici de la Paeria (segles XVII-XVIII), la Universitat (segle XVIII).
L'any 1026, tres famílies pageses van construir un primer establiment a la Segarra, en aquells moments deshabitada. Més tard els comtes de Barcelona els van confirmar la possessió d'aquelles terres que havien ocupat, molt probablement per reafirmar el seu poder, ja que la Segarra era en aquells moments una zona fronterera entre el domini cristià i el musulmà, creant una primera fortalesa (castrum Cervarie).
Estabilitzada la frontera occidental a Lleida l'any 1149, Cervera va créixer ràpidament en forma de vila closa. Els habitants s'havien alliberat dels abusos dels senyors feudals i a partir de privilegis reials el municipi s'organitzà successivament en forma de Confraria (1182), de Consolat (1202), i des del 1267 fins a l'actualitat, de Paeria. No fou, però, fins l'any 1702, que no se li concedís el títol de ciutat per part del rei Felip V.
Carles II, últim rei espanyol de la casa d'Àustria, mor l'any 1700, i en el seu testament deixa com a hereu de tots els seus dominis Felip d'Anjou. El nou rei, amb el nom de Felip V, és acceptat tant al regne de Castella com a la Corona d'Aragó. El Regne d'Anglaterra, al capdavant de les nacions contràries al predomini dels Borbons, proposava com a successor del tron espanyol Carles III d'Aragó i l'any 1702 comença la Guerra de Successió i l'any 1705 la Corona d'Aragó canvià de bàndol. A Cervera hi havia partidaris de totes dues faccions com en la majoria de poblacions catalanes.
Amb el Decret de Nova Planta es van tancar totes les universitats concentrant-les a la universitat de Cervera.
Finalitzada la guerra, Cervera, que havia quedat devastada, va decidir donar suport als que governaven (els Borbons) i va enviar dos ambaixadors a la Cort amb la missió de convèncer els ministres de Felip V de la seva fidelitat absoluta, amb la finalitat d'obtenir una recompensa lògica i en una de les 30 peticions demanaven un estudi general —una universitat- com el de Lleida. Felip V, doncs, va ordenar construir una gran universitat central a Cervera i abolir-ne la resta (pel decret de Nova Planta). La creació de la Universitat de Cervera significà un augment econòmic important per a la ciutat, en part pels beneficis que ocasionà l'allotjament de prop de 2.000 estudiants, fet que provocà que la població de Cervera es doblés

Podeu obtenir el fulletó de l'activitat si CLIQUEU AQUÍ

MÉS INFO: Tel. 616 672 173
(els dilluns feiners i els dies establerts per a la inscripció de 17 a 21 hores)

NOTES IMPORTANTS

- Solament poden assistir a l'activitat les persones que s'hagin inscrit seguint la normativa vigent.
- S’ha de portar roba adequada al lloc de l’excursió i al clima i calçat adequat per caminar per muntanya.
- La direcció de l'activitat declina tota responsabilitat sobre els danys que es puguin produir els assistents pel no compliment de les normes establertes i/o de les indicacions que es puguin donar en el decurs de l’activitat i podrà no autoritzar la participació de les persones que el seu equipament o que les seves condicions físiques no es corresponguin als mínims que la caminada requereix. 
- La pluja o el maltemps no seran motiu per a suspendre la sortida, si cal hi haurà una activitat alternativa per la zona de l'excursió.
- Es necessari presentar-se en el punt de sortida dels autocars amb temps suficient per poder verificar la relació d'assistents.
- La sortida dels autocars s'efectuarà amb el màxim respecte a l'horari establert.

Fotos segona part del Camí de Sant Jaume a Catalunya




Camí Sant Jaume gener 2023



Raqueta de neu febrer 2023

Camí Sant Jaume febrer 2023

Camí de Sant Jaume març 2023
   



 

 















ÉS IMPORTAT CONSULTAR LA NORMATIVA D'AQUESTA ACTIVITAT A L'APARTAT CORRESPONENT DEL WEB

PROPERES ACTIVITATS (Informació provisional)

Podeu consultar el calendari d'excursions per al 2022 a l'apartat "activitats programades" del menú horitzontal que encapçala aquesta pàgina.