Euro-Senders - ASENEXBA - CAMINADA INTERNACIONAL BARCELONA - BARNATRESC - NATURTRESC

NATURTRESC
Properes excursions: consulteu l'apartat "propera caminada"

Telèfon per a informació 616 672 173 el dilluns feiners de 17 a 21 hores.

Consulteu directament el web d'aquesta activitat.

Cliqueu aqui

PROPERA EXCURSIÓ

Inscripcions	Properes activitats	Codi QR Si vols tenir accés a aquesta pàgina des del teu telèfon mòbil en qualsevol moment escaneja aquest codi
Notes importants	Normativa Naturtresc

Realització:

NATURTRESC

BIOSCA - TORÀ
Segarra & Solsonès
11 de gener 2026

Organització:

Sortida i arribada de Barcelona: Xamfrà dels carrers Consell de Cent i Lepant, (Metro L2 Monumental, a 100 metres i L5 Sagrada Família, a 300 metres. Tram F4 Monumental).
Hora de sortida: 07:000 h
Menjars a càrrec del participant: Esmorzar en àrea de servei o similar i dinar al final de la caminada.
Longitud: 12,200 km aprox.
Durada: 4.00 hores aprox.
Desnivell acumulat de pujada: 240 m de baixada: 240 m.

Itinerari de muntanya: Biosca (1), la Mesquita (2), Cabirols (3), Masies de l’Homenet (4), Millet (5) l’Aguda (Mare de Déu de l’Aguda) (6), Sant Salvador de l’Aguda (7) i Torà (8).

Plaça de la Font a Torà

INSCRIPCIONS
Import de la inscripció: 25 euros per persona.

Inscripcions per internet
A partir de les 9 hores del 5 de gener entrarà en funcionament el formulari d'inscripcions que estarà disponible les 24 hores del dia fins que s'esgotin las places disponibles o, com màxim, fins a les 20 hores del dijous dia 08 de gener.
Quan dins el període establert no es pugui accedir al formulari d'inscripcions per internet vol dir que ja no hi ha places disponibles per aquest sistema i que l'única opció que queda és intentar fer la "Pre-reserva de plaça per telèfon" que s'indica a continuació.

PER ACCEDIR AL FORMULARI D'INSCRIPCIONS PODREU CLICAR AQUÍ
Les inscripcions per internet s'han esgotat, podeu trucar al al tel. 616 672 173 de les 17 a les 21 hores per si hi ha places disponibles per fer la inscricpió per telèfon.

Si es fa la inscripció per internet és imprescindible realitzar el pagament a través dels sistema establert en el procés d'inscripció. SI NO ES FA EL PAGAMENT EN AQUEST PROCÉS LA INSCRIPCIÓ NO S'HA REALITZAT, per tant, o cal repetir el procés per internet o s'ha de fer la inscripció pel procediment de "Pre-reserva de plaça per telèfon" que es descriu a continuació.
- En el cas de fer la inscripció i el pagament per internet no cal enviar el comprovant per correu electrònic o per Whats App, ja que el fet de formalitzar la inscripció per internet ja significa que s'ha fet el pagament corresponent.

Pre-reserva de plaça per telèfon
A partir del 5 de generes podrà fer la reserva de plaça al tel. 616 672 173 de les 17 a les 21 hores.
A continuació cal confirmar la inscripció per mitjà de l'ingrés de 25 euros al compte ES18 3140 0001 9800 1565 5300 Caixa de Guissona.

Pagament de la inscripció:
Sols es pot efectuar per mitjà d'una transferencia a la Caixa de Guissona. Un cop feta la transferència tot seguit caldrà enviar el comprovant per correu electrònic (asenexba@euro-senders.com) o per Whats App al 609 334 872 (no es pot trucar a aquest telèfon), en el qual és imprescindible que consti el nom dels inscrits.
Aquesta serà la verificació d’haver fet el pagament dins el temps establert.
Si el dia 8 de gener no s'ha fet la transferència es considerarà que la pre-inscripció queda anul·lada i, sense més avís, s'assignarà la plaça a altres pre-inscrits en reserva.

Notes:
- Solament seran vàlides les places pre-inscrites i confirmades segons el procediment establert i en cap cas són transferibles.
- Les places estan limitades a un autocar.
- Sols es tornarà l'import de la inscripció de les places anul·lades que s'hagin pogut cobrir amb altres pre-inscripcions.

Descripció de l'excursió: Sortirem de la carretera C-451 per una pista pavimentada que davalla i aviat creua el barranc de Granell, deixarem una pista a l’esquerra i tot seguit ens quedarà a la dreta la granja Comdal Nova, continuarem pel denominat Camí de la Mesquita, deixarem pistes als dos costat i arribarem a la Mesquita, hi ha una bifurcació i seguirem la pista de la dreta entre el conjunt d’edificacions pel denominat Camí de Cabirols, més endavant creuarem pel pont de la pista el torrent de Cabirols i arribarem al conjunt d’edificacions de Cabirols, que ens quedaran a l’esquerra, continuarem per la pista que seguíem, més endavant arribarem a una bifurcació on deixarem a la dreta l’accés a les Masies de l’Homenet, la pista que seguim fa un marcat gir a l’esquerra, deixem pistes als dos costats, la pista gira a la dreta, en una forma de triangle deixem una pista a l’esquerra que va a la Casa Nova de Puig-redó i arribarem a l’agroramaderia de Millet la majoria de les edificacions ens queden a l’esquerra, deixem una pista a l’esquerra i la pista va en direcció sud pel denominat Camí de l’Aguda, deixem pistes als dos costats i força més endavant arriben a l’Aguda; poc després de sortir de l’Aguda arribem a Sant Salvador de l’Aguda, que ens queda a l’esquerra, continuem per un camí a la serra de l’Aguda que més endavant davalla i fa un gir sobtat a la dreta i continua per la vall de la riera de Llanera fins arribar a les primeres edificacions de Torà.

Podeu obtenir el fulletó de l'activitat si CLIQUEU AQUÍ

Mapa (cliqueu a la imatge per ampliar-la)

Perfil de desnivells (cliqueu a la imatge per ampliar-la)

Biosca
El lloc de Biosca és documentat l’any 1031. El 1067, la comtessa Sança d’Urgell jurà als comtes de Barcelona que no concordaria amb el comte d’Urgell, que fou fill d’Ermengol, per raó de diversos castells, entre els quals el de Biosca. La senyoria superior d’aquest castell de Biosca, almenys fins a la segona meitat del segle XIII, la detingueren els comtes d’Urgell. La castlania o el domini directe de Biosca, a la fi del segle XI, pertanyia a Berenguer Brocard, que, juntament amb la seva muller Toda, el 1100 llegà a l’Església de Solsona l’església de Santa Maria de Biosca i altres del seu terme. Donació que confirmà el 1102 el comte Ermengol. En la documentació d’aquest segle apareix el llinatge dels Biosca, que probablement degueren detenir la castlania del castell.
Biosca és un topònim d'origen preromà. És un dels molts elements iber bascos existents en la toponímia catalana. Està documentat des del segle XI, amb la forma Bioscha en els textos en llatí.

Castell de Biosca
És una gran fortificació de planta rectangular, situada en el pendent meridional de l'elevació on es va edificar. Molt ben conservats, destaquen els murs de tramuntana i llevant, reforçats amb torres rectangulars. No es conserva res del tancament meridional i hi ha alguns vestigis del tancament de ponent on hi ha el punt més alt de la fortalesa amb un rocam de pedra sorrenca, segurament el basament d'una primera torre. Avui solament hi ha encaixos dels fonaments d'estructures de fusta en els quals s'observa encara el picat de l'excavació que no semblen de factura gaire antiga. Algun tram de parament d'aquest sector, part del mur que separa interiorment el castell en dos nivells i algunes filades de la muralla sud-oest podrien ser medievals però la major part del que encara és visible correspon al moment en què es va bastir la darrera fortificació durant la primera guerra Carlina. Les defenses septentrionals són les més modernes, per la tècnica i pel reaprofitament dels carreus. En el nivell inferior, on les restes són escasses, s'hi troba l'antic temple parroquial, corresponent al període altmedieval. La muralla que per l'est tanca la fortalesa és antiga però difícil de datar. La capçalera de l'església fou sobrealçada al segle xix i esdevingué una torre semicircular, integrada a la moderna fortificació.

Santa Maria de Biosca
Es tracta de l’antiga capella del castell, romànica, que era dedicada a Santa Maria. L’absis semicircular, amb arcuacions llombardes i bell aparellat, fou sobrealçat. Conserva la volta i a l’obra primitiva, probablement del segle XII, s’afegiren unes capelles gòtiques a migdia.
A la llinda de la porta hi ha gravada la data 1859, tot i que possiblement l'església és de començaments de segle.
Església de grans dimensions. La porta principal és quadrangular i presenta dues pilastres amb estries molt profundes en disposició vertical i doble cornisa. A sobre hi trobem un frontó semicircular. A sobre d'aquest, hi ha una rosassa. L'extrem superior de la façana utilitza formes còncaves i convexes. El campanar és de forma octogonal i presenta dos cossos separats per una motllura. A l'interior hi ha tres naus i les cobertures són de volta de canó amb quatre trams.

Millet, l’Aguda (Mare de Déu de l’Aguda)
Les primeres dades històriques del lloc de l'Aguda ens parlen del castell del qual en queden les restes de dues torres, ara d'uns dos metres d'alçada. La darrera que quedava caigué el 1907 sobre l'església. L'Aguda i Torà, sempre formant una unitat, són esmentats en documents dels anys 1024 i 1034 com a límits de Guissona i Fontanet. Pels volts de 1050 era senyor del lloc Ramon Miró d'Aguda, cunyat d'Amat Elderic d'Orís, el primer senescal de la casa comtal de Barcelona. La parròquia de l'Aguda tenia inicialment com a centre l'església de Sant Salvador, situada a uns tres-cents metres vers llevant del Santuari i nucli habitat de l'Aguda. Aquesta capella, ara solitària, és un edifici romànic de pedra gran amb una nau, absis i porta al mur de migdia, que correspon a l'edifici que fou consagrat el 22 de febrer de 1190 pel bisbe d'Urgell, amb assistència dels Cervera, aleshores senyors del lloc.

Santa Maria de l'Aguda
Església - santuari romànica d'un alt interès. És de planta rectangular i consta d'una sola nau coberta amb volta de canó. Posseeix un absis semicircular important on podem apreciar bandes llombardes i una sanefa d'arcuacions cegues, així com una espitllera a l'est i una altra a sud-est. S'accedeix a l'edifici a través d'una porta moderna amb llinda al mur de ponent, damunt la qual apareix un arc de mig punt dovellat i damunt una finestra quadrangular amb llinda. Aquesta porta queda pràcticament enganxada a la torre del campanar, que es va construir en època moderna i està adossada al mur de ponent. Aquesta torre de campanar és de planta rectangular, coberta amb teulada a dues aigües i presenta dues obertures d'arc escarser que miren al sud i una que mira a l'oest. Es pot accedir a la torre del campanar a través d'unes escales metàl·liques que envaeixen la façana nord de la torre. El parament de l'església està constituït per filades de petits carreus regulars i està coberta amb un teulat a dues aigües. Per acabar destacar la presència d'un cementiri adherit al mur de tramuntana que pren molt protagonisme en la primera visió que es té del santuari quan s'arriba per la pista de l'Aguda. Pica baptismal esculpida en una sola peça de pedra. És bastant tosca i pesada, ja que el peu li dona poca esveltesa. Està decorada amb una mena de lòbuls i arcuacions i també amb una sanefa senzilla i geomètrica a la part superior de la copa. L'interior té forma semiesfèrica.

Castell de l'Aguda
Construcció pràcticament desapareguda al punt més elevat de l'Aguda, des d'on es té un domini total de Torà i del seu terme.
Només el basament d'una torre testimonia l'emplaçament de l'antic castell de l'Aguda, que avui ocupa una casa unifamiliar moderna, que ha adherit una torre de comunicacions a les poques restes que queden en peus d'aquest castell. El pla d'aquest castell s'estenia d'orient a ponent i és només en aquests dos extrems on encara avui es presencia quelcom més que runa i pedres, ja que trobem dos túmuls de tres i quatre metres aproximadament. Aquest castell estava format per filades de petits carreus irregulars de pedra.
Les restes ens ajuden a confirmar la importància que tenia l'Aguda a principis de segle xi, gràcies a la seva estratègica ubicació.
Un document de 1024 anomena l'Aguda, topònim que evidentment adquireix valor orogràfic. De la segona meitat del mateix segle se'ns representa el nom personal de Ramon Mir d'Aguda, personatge de prestigi en l'esfera comtal barcelonina. Un document del 1179 diu que Marquesa, la muller de Gombau de Ribelles, disposava dels "castrum de Zaguda et de Tora" com a propis. El 1190 els senyors de l'Aguda i Torà, Ponç de Cervera i la seva muller, assistiren a la consagració de l'església de Sant Salvador de l'Aguda. Al segle següent el títol de comte de l'Aguda era a la línia familiar dels Cervera. En documents del 1314 consta que "Çaaguda" passa a dependre del vescomte Hug de Cardona. Entre el 1365-1370 se sap que el "Castell de Ceguda" posseïa 9 focs. L'Aguda depengué del casal de Cardona fins a l'extinció dels senyorius.

Sant Salvador del Coll de l'Aguda
Església romànica de planta rectangular d'una sola nau amb un absis semicircular molt pronunciat a llevant i restes d'un campanar d'espadanya d'un sòl ull a l'oest. Està orientada d'est a oest, tot i que s’accedeix a l'interior a través d'una porta d'arc de mig punt dovellada que s'obre al mur de migjorn. A l'interior es pot observar una volta lleugerament apuntada i un presbiteri elevat amb un mur recte que tanca l'absis semicircular, per tal d'aprofitar-lo com a espai per a la sagristia. L'interior, fins i tot la volta, està pintat de color blanc, a excepció d'una franja d'un metre que arrenca des de terra que està pintada de color gris. A la part de l'altar s'ha jugat amb el color celeste i el groc que simula les motllures d'una fornícula també pintada. Les úniques fonts de llum que il·luminen l'interior són: una finestra de dues esqueixades d'arc de mig punt monolític que es troba al centre de l'absis i una obertura en forma de creu al mur de ponent. A l'exterior podem observar el parament regular amb filades de carreus de pedra i una teulada a dues aigües.
A causa de la desamortització l'església es vengué per 80 pessetes a un pagès que utilitzà l'edifici com a magatzem de les eines de conreu. L'any 1856, es fan obres a l'església. De l'interior en quedaven només les parets nues. Es posen noves portes, seients, armaris i es forneix l'església de tot el parament litúrgic.

Torà
El 1006, durant una ràtzia musulmana, fou l'escenari d'una batalla en la qual Ramon Borrell, Bernat Tallaferro, Guifré II de Cerdanya i Ermengol I d'Urgell van derrotar l'exèrcit d'Abd al-Malik al-Muzaffar, fill del recentment mort hàjib Almansor.
El 21 de març de 2023 va entrar en vigor el canvi d'adscripció de comarca i de vegueria pel qual Torà va segregar-se de la Segarra i s'incorporava al Solsonès.
Pel que fa a l’etimologia del topònim, el filòleg Joan Coromines, parla de tora, amb accent pla, que en una de les accepcions és coneguda també com a herba del toro, en alemany Stierkraut, perquè quan les vaques en mengen s'exciten sexualment i van a cercar el brau. Aquesta planta sembla també figurar a l'escut de Torà representada amb un toro davant l'herba.

Plaça de la Font
És un dels centres neuràlgics de Torà. Al llarg de la història ha canviat en diverses ocasions de nom. Amb motiu de la visita del monarca Alfons XIII, l'any 1907 després d'uns forts aiguats que van inundar la plaça i posar fi a la vida d'una veïna, va passar a anomenar-se plaça d'Alfons XIII. Durant la República canvià a plaça de la República, i posteriorment, en acabar la Guerra Civil tornà a anomenar-se com el monarca. Als anys vuitanta tornà al nom primigeni plaça de la Font. En l'actualitat encara es conserven els indicatius amb els noms de plaça de la República i d'Alfons XIII.
La plaça està presidida per la Font de la Vila que data de 1608 una edificació rectangular, que amaga l'aljub, i coberta a doble vessant de lloses. El frontal està protegit per un porxo amb un gran arc de mig punt. El mur dret té adossada una pica subdividida en tres compartiments que servia per rentar la verdura. També s'hi observa una torreta de totxo, construïda posteriorment, amb la finalitat d'airejar l'aigua d'entrada. A la part esquerra s'adossen quatre piques que servien d'abeurador d'animals. La part del darrere és ocupada per un gran safareig amb les lloses inclinades per rentar la roba.
A la placa frontal s'hi pot veure la llegenda el 12 d'octubre de 1907 l'aigua arribà aquí que fa referència al nivell que assolí l'aigua del riu Llanera després dels forts aiguats de l'any 1907.

Plaça del Vall
La plaça del Vall també és un dels centres neuràlgic de Torà. S'hi celebren les principals festivitats de la vila com el mercat de Divendres Sant o la festa del Brut i la Bruta. A principis del segle XXI la plaça va patir una profunda remodelació que finalitzà el 2010 i fou inaugurada el 18 de setembre pel conseller d'Educació, Ernest Maragall.

Sant Gil de Torà
És l'església parroquial de Torà, és d’estil gòtic-tardà, d'una sola nau amb dos trams de volta de creueria, el cor i el presbiteri. A l'interior es pot observar una única nau molt ampla i quatre capelles laterals a cada banda. L'altar Major està presidit per la imatge de Sant Gil, patró del municipi de Torà. Tota la nau es troba arrebossada i pintada amb cromatismes ocres. Gris o rosat a les motllures i nervadures. Es pot accedir a l'interior de l'església a través de dues portades, una principal al mur sud i l'altra al mur de ponent. La façana que mira a la pl. de l'Església és molt sòbria i només s'hi poden veure dues obertures d'arc escarser i un rellotge de sol al centre de la façana. El portal d'accés presenta una porta semicircular amb la clau decorada, emmarcada per dues fornícules amb petxina i columnes estriades adossades al mur. Damunt aquesta portada trobem una fornícula central de petxina en molt mal estat. A l'extrem O de la façana s'aixeca la torre del campanar. Aquest té dos trams i presenta una planta quadrangular amb les arestes tallades i una obertura d'arc de mig punt a cada cara. Tot el parament és de pedra amb filades de carreus mitjans molt ben escairats. Actualment aquesta església està en restauració perquè es vol recuperar uns arcs de la primitiva església medieval.

Convent de Sant Antoni de Pàdua de Torà
Fou un convent franciscà que ha sofert moltes transformacions. Actualment se'n conserva només una part, en la qual hi ha l'església i altres dependències que s'han usat com a habitatges o casa de cultura.
A ponent de la façana sud presenta l'accés principal a l'església del monestir. S'accedeix a l'església per una portada dovellada damunt la qual hi ha un plafó amb uns relleus i una fornícula buida amb peanya; just al damunt trobem una finestra quadrangular amb les arestes tallades. La capçalera de l'església és resolt amb un moviment ondulant amb la part emergent al centre, coronat amb una creu, i dues borles de pedra a banda i banda. La resta de la façana presenta dues portes d'accés senzilles a la planta baixa i un portal amb llinda que data del "1697". Al primer pis trobem cinc finestres rectangulars i dues portes balconeres amb barana de forja. La planta següent presenta una galeria amb finestres d'arc de mig punt i a l'extrem S una porta balconera amb reixa de forja. La façana de darrere presenta un pati centralitzat per un pou i una galeria constituïda per set trams de volta de creueria. Els arcs que miren cap al pati són de mig punt. Les obertures d'aquesta façana són modernes i presenten diferents mides.

MÉS INFO: Tel. 616 672 173
(els dilluns feiners i els dies establerts per a la inscripció de 17 a 21 hores).

NOTES IMPORTANTS
- Solament poden assistir a l'activitat les persones que s'hagin inscrit seguint la normativa vigent.
- S’ha de portar roba adequada al lloc de l’excursió i al clima i calçat adequat per caminar per muntanya.
- La direcció de l'activitat declina tota responsabilitat sobre els danys que es puguin produir els assistents pel no compliment de les normes establertes i/o de les indicacions que es puguin donar en el decurs de l’activitat i podrà no autoritzar la participació de les persones que el seu equipament o que les seves condicions físiques no es corresponguin als mínims que la caminada requereix.
- La pluja o el maltemps no seran motiu per a suspendre la sortida, si cal hi haurà una activitat alternativa per la zona de l'excursió.
- Es necessari presentar-se en el punt de sortida de l'autocar amb temps suficient per poder verificar la relació d'assistents.
- La sortida de l'autocar s'efectuarà amb el màxim respecte a l'horari establert.

Fotos segona part del Camí de Sant Jaume a Catalunya i raqueta de neu 2023

Camí Sant Jaume gener	Raqueta de neu febrer	Camí Sant Jaume febrer
Camí de Sant Jaume març	Camí de Sant Jaume abril	Camí de Sant Jaume maig
Camí de Sant Jaume juny	Caminada a la Platja juliol	Camí de Sant Jaume setembre
Camí de Sant Jaume octubre	Camí de Sant Jaume novembre	Camí de Sant Jaume desembre
Camí de Sant Jaume desembre	Camí de Sant Jaume desembre	Camí de Sant Jaume desembre