PROPERA EXCURSIÓ

Realització:

NATURTRESC Camí de Sant Jaume a Catalunya (Variant 2, tram 2) Vilajuïga - Vilabertran 8 d'octubre del 2023

Organització:

Inscripcions	Properes activitats	Codi QR Si vols tenir accés a aquesta pàgina des del teu telèfon mòbil en qualsevol moment escaneja aquest codi
Notes importants	Normativa Naturtresc

PROGRAMA

Sortida i arribada de Barcelona:
Plaça Pablo Neruda (Consell de Cent/Lepant) (Metro L2 Monumental, a 100 metres i L5 Sagrada Família, a 300 metres).

Longitud: 13,900 km aprox.     
           
Duració: 3.00 h. aprox.

Desnivell acumulat: de pujada: 520 m de baixada: 000 m.

Itinerari:. Vilajuïga (1), Pedret (2), Marzà (3), pont (4), Perelada (5), la Muga (6) i Vilabretran (7)..

Castell de Perelada

INSCRIPCIONS

Import de la inscripció: 23 euros (inclou: el desplaçament amb autocar, assistència tècnica i l’assegurança).

Inscripcions per internet
Abans d'iniciar el procés de la inscripció es recomana llegir detalladament el procediment a seguir.
Per a facilitar el procés es pot consultar el tutorial corresponent CLICANT AQUÍ.

A partir de les 9 hores del dia 2 d'octubre entrarà en funcionament el formulari d'inscripcions que estarà disponible les 24 hores del dia fins que s'esgotin las places disponibles o, com màxim, fins a les 20 hores del dijous dia 5 d'octubre.

PER ACCEDIR AL FORMULARI D'INSCRIPCIONS PODREU CLICAR AQUÍ

Pre-reserva de plaça per telèfon
A partir del 2 d'octubre de les 17 a les 21 hores, es pot fer la pre-inscripció o reserva de plaça al tel. 616 672 173.
Posteriorment s’ha de confirmar la inscripció per mitjà de l'ingrés de 23 euros al compte ES18 3140 0001 9800 1565 5300 Caixa de Guissona. A l’ingrés s’ha de fer constar el nom dels inscrits.

Ingrés de la inscripció:
Sols es pot efectuar per mitjà d'una transferencia a la Caixa de Guissona. Un cop feta la transferència tot seguit caldrà enviar el comprovant per correu electrònic (asenexba@euro-senders.com) o per Whats App al 609 334 872 (no es pot trucar a aquest telèfon), en el qual és imprescindible que consti el nom dels inscrits.
Aquesta serà la verificació d’haver fet el pagament dins el temps establert.
Solament seran vàlides les places pre-inscrites i confirmades segons el procediment establert i en cap cas són transferibles.
Les places estan limitades a dos autocars. Sols es tornarà la inscripció de les places anul·lades que hagin pogut ser cobertes amb altres pre-inscrits.
Si el dia 5 d'octubte no s'ha fet la transferència es considerarà que la pre-inscripció queda anul·lada i, sense més avís, s'assignarà la plaça a altres pre-inscrits en reserva.
Sols es tornará l'import de la inscripció de les places anul·lades que s'hagin pogut cobrir amb altres pre-inscripciones.

Descripció de l'excursió
Sortirem de Vilajuïga (1) a la rotonda de la carretera GI-610 en direcció sud-oest per la carretera de Marzà, deixarem la deixalleria i el cementiri de Vilajuïga a l’esquerra, passats uns 200 metres en una bifurcació prendrem la pista de l’esquerra en direcció a Pedret (2); uns 200 metres més endavant creuarem una pista i la riera de Sant Nazari  i seguirem entre camps de conreu. Aquesta pista ja no la deixarem fins arribar a la carretera GIV-6101, que la seguirem a la dreta i en pocs metres arribarem a Pedret; donarem la volta a l’església i retornarem a la carretera per seguir una pista a la dreta amb la riera de Pedret a l’esquerra. Aquesta pista ens portarà a la carretera de Vilajuïga a Marzà; la seguirem a l’esquerra, creuarem la riera de Pedret i la seguirem fins a la població de Marzà (3), a la qual entrarem pel carrer Tramuntana, més endavant deixarem a la dreta el carrer Gregal i després anirem a la dreta pel carrer Major, creuarem la plaça Major, on hi ha l’accés al castell de Marzà i continuarem pel carrer Major fins a l’església on anirem a la dreta pel carrer del Mar i després d’un parc infantil anirem a l’esquerra per la carretera de Vilanova de la Muga entre camps de conreu. Cosa d’un quilòmetre més endavant deixem la carretera per anar a la dreta i per un pont (4) creuem les vies del tren i la carretera N-260; seguim una pista a l’esquerra i més endavant en prenem una altra a la dreta. Passats uns 900 metres, en una cruïlla continuem recte per la pista que seguíem; passats uns 700 metres deixem a l’esquerra l’accés al llogarret de Vallgornera, creuem el rec de la Garriga i seguim entre camps de conreu, creuem una pista i el canal Gros i passats uns 1500 metres arribem a una rotonda on anem a la dreta pel carrer de Sant Llàtzer per entrar a la població de Perelada (5); deixem el castell a l’esquerra i prenem el carrer Sant Joan a l’esquerra que es continua pel carrer del Carme, creuem la pl. del Carme i pel carrer de la Sabateria accedim a la plaça Gran on anem a l’esquerra per l’escala de la Muralla que ens portar al carrer Sota Muralla i el seguim a l’esquerra, es continua pel carrer Sant Sebastià fins a una rotonda on prenem la carretera C-252 a la dreta, sud-oest; aviat creuarem el Llobregat de l’Empordà i seguirem entre camps de conreu, passats uns 1800 metres creuarem el riu la Muga (6) i uns 800 metres després deixarem la carretera per prendre a l’esquerra el Camí de la Vinya de l’Abad i més endavant anirem a la dreta per un vial que ens portarà a centre de la població de Vilabertan (7).

Mapa (cliqueu a la imatge per ampliar-la

 

Perfil de desnivells (cliqueu a la imatge per ampliar-la)

 

Vilajuïga
L’església de Sant Feliu té una sola nau amb capelles laterals i absis semicircular capçat a llevant. La nau presenta dos trams de diferent cronologia, la part romànica del segle xi i la nova església bastida entre els segles XVII i XVIII. La nau romànica no conserva la capçalera original, ja que a l'extrem de llevant s'hi adossà la nova església, de dimensions molt més grans. Actualment, aquesta part romànica serveix de vestíbul al lloc de culte, corresponent a la nova construcció. La nau presenta volta de canó dividida en tres tramades per dos arcs torals de mig punt sobre pilars adossats fets de carreus i dovelles, i amb les impostes bisellades. Els murs laterals foren malmesos en eixamplar tardanament l'edificació, entre els segles xvii-xviii, amb la construcció de dues capelles laterals. Aquesta obra aprofità i reutilitzà materials i algun element del temple primitiu, com la cornisa exterior i una finestra d'una sola esqueixada, que ara es veu des de la sagristia. A l'interior, en el pas de comunicació entre les dues capelles laterals de tramuntana, hi ha un confessionari. Al sector de ponent del mur de migdia, a l'espai no malmès per les capelles laterals, hi ha una finestra de biaix simple. A la façana principal d'accés a l'interior del temple hi ha la porta romànica, d'obertura rectangular amb llinda plana i timpà llis, resseguit per una arquivolta de dents de serra i un guardapols. Damunt la porta hi ha un ull de bou modern.

Pedret
Aquest municipi pren el nom dels dos agrupaments de població que en formen part; Pedret, a llevant, és un lloc de població dispersa on hi ha l’església parroquial. Marzà, a ponent, és un nucli de població agrupada i la capital administrativa.
El territori és totalment pla, només amb alguns afloraments rocosos que formen ondulació o minúsculs tossals. És regat per la riera de Pedret, que travessa de S a N la part oriental del terme, per mitjà de sèquies, les seves aigües desguassen a la Mugueta, per la dreta.
El territori municipal és pràcticament del tot conreat. Hi ha una reduïda zona de regadiu, que és en increment. Al secà es planta blat, ordi, civada, blat de moro, llegums i farratge, i als terrenys més pedregosos hi ha vinya i olivera. Hi ha també alguns prats per al pasturatge. La ramaderia, sobretot porcina, ovina i bovina, és un dels recursos econòmics principals del lloc.
.
Marzà
El poble de Marzà és emplaçat en un pujol de 22 m d’altitud. És l’únic nucli de població agrupada i, de fet, el cap de municipi, on hi ha la casa del comú i hi havia hagut les escoles abans que fossin tancades. Les cases i els masos, en nombre d’uns 40, principalment dels segles XVII i XVIII, amb moltes reformes modernes, formen carrerons curts i una plaça, entre alguns vestigis del castell medieval.
Del castell de Marzà resten alguns vestigis dins el nucli habitat actual. Al NW de la plaça es pot veure la portada de la fortalesa, de doble arcada de mig punt, de gran dovellatge, amb l’espai per on baixava el rastell. Dona accés a un tram de carrer cobert amb volta de canó. A ponent del portal hi ha un llarg llenç de muralla espitllerat, en una bona part del qual s’han adossat algunes cases. A la banda de tramuntana del poble resten —també amb edificis adossats intramurs— uns fragments de muralla i la part inferior d’una ampla torre circular atalussada.
La nova església de Sant Isidre i Sant Antoni de Marzà, del 1968; és a l’extrem occidental del poble. A Marzà no hi havia anteriorment cap església, per tal com el lloc sempre ha pertangut eclesiàsticament a la parroquial de Sant Esteve de Pedret, situada 1 km vers llevant.
S’esmenta l’any 1060 en la cessió a la mitra de Girona d’un alou en aquest lloc, per part de la comtessa d’Empúries. L’any 1151 un personatge de nom Guillem Humbert disposa, en testament, el seu desig d’ésser enterrat a Sant Pere de Rodes i deixar al monestir el seu alou de Marzan. L’any 1308 consta que la jurisdicció civil de Vila-sacra.

Perelada
Era capital d'un comtat quan Figueres, actual capital de l'Alt Empordà, era tan sols un poble amb poques masies. Peralada tenia exèrcit propi, que defensava el territori davant dels comtats de Besalú i Empúries.
Peralada va decaure poc després de l'any 1078, quan va morir Ponç I d'Empúries, que va deixar aquest comtat en herència als seus dos fills Hug i Berenguer. Aquest últim es va convertir en senyor de Peralada i va ser el fundador d'una dinastia de vescomtes que primer es van anomenar vescomtes de Peralada i, més tard, de Quermançó.
Castell Peralada. A finals del segle XIX es va restaurar notablement el palau de Peralada i dels seus jardins, la vegetació d'aquella època és la que encara es conserva actualment.
Es tracta d'un edifici de planta rectangular, amb un pati quadrat central, i les diverses sales i habitacions ubicades al seu voltant. Aquestes es troben cobertes amb teulades a dos vessants, mentre que el pati és obert. Consta de planta baixa, pis i altell. A l'est es localitzen dues torres de planta circular, descentrades respecte als angles de l'edifici. Presenten la base atalussada i un coronament decorat amb corseres i merlets bastits amb maó i sostinguts per mènsules de pedra motllurades. Les obertures d'aquesta façana són d'arc rebaixat i rectangulars, amb emmarcaments de pedra i maó. Entre les dues torres destaca un frontó rectangular de maó, amb obertures a manera d'espitlleres, repetides també als merlets.

Vilabertran
La primera notícia que hi ha sobre Vilabertran és de l'any 975. Parla d'un llogarret amb una petita església que al cap de poc temps s'amplià i acollí un grup de monjos encapçalats per l'abat Pere Rigau. Com a conseqüència d'una donació de terres l'any 1069, la comunitat de canonges instituí Rigau com a cap i establiren les bases per a la creació del monestir de Santa Maria de Vilabertran, basat en la regla de Sant Agustí. Al llarg del segle XI el monestir va assolir un gran prestigi i durant els segles següents va ampliar el seu patrimoni gràcies a la protecció de la família Rocabertí, vescomtes de Peralada. A partir de l'any 1592 esdevé una col·legiata, que resta operativa fins a la desamortització de Mendizábal l'any 1835.
El poble de Vilabertran sorgeix i es desenvolupa a l'entorn del monestir i basa la seva economia en l'agricultura, principalment en l'horta, i en la ramaderia.
A la canònica de Santa Maria de Vilabertran s’hi aplegà una comunitat de clergues que adoptaren la regla de Sant Agustí vers l'any 1080. La nova comunitat va adoptar les normes de Sant Agustí. El 1080 es va iniciar la construcció del nou monestir. La nova església va ser consagrada l'11 de novembre de 1100.
Entre el 1948 i el 1955 es realitzaren les primeres obres de restauració, centrades en l'església, i que malgrat la seva correcció comportaren l'enderroc de part de l'obra de fortificació del segle XV. Entre el 1980 i el 1991 es procedí a una intervenció integral del conjunt monàstic, a càrrec de la Generalitat de Catalunya.
Església de planta basilical de tres naus amb transsepte, i tres absis semicirculars capçats a llevant. La nau central és coberta amb volta de canó reforçada mitjançant quatre arcs torals, que alhora es recolzen damunt columnes cilíndriques amb capitells motllurats, i estan adossades als murs. Les naus laterals, en canvi, presenten voltes de quart de cercle i menys alçada que la central, a la que s'obren a través d'arcs formers de mig punt recolzats en columnes cilíndriques i pilastres rectangulars amb capitells. El transsepte és cobert per una volta de canó i es comunica amb les naus laterals mitjançant arcs de quart de cercle. Tant l'absis com les dues absidioles estan coberts per voltes de quart d'esfera i s'obren al creuer per arcs de mig punt adovellats amb capitells motllurats.
A l'extrem nord-oest del parament hi ha la torre campanar. És de planta quadrangular i està distribuïda en tres pisos, amb finestres geminades de mig punt emmarcades per quatre arcuacions llombardes a totes les cares.
El claustre, adossat a la nau de migdia del temple, és de planta trapezoïdal, amb jardí central i envoltat per diverses dependències monàstiques.

Podeu obtenir el fulletó de l'activitat si CLIQUEU AQUÍ

MÉS INFO: Tel. 616 672 173
(els dilluns feiners i els dies establerts per a la inscripció de 17 a 21 hores)

NOTES IMPORTANTS

- Solament poden assistir a l'activitat les persones que s'hagin inscrit seguint la normativa vigent.
- S’ha de portar roba adequada al lloc de l’excursió i al clima i calçat adequat per caminar per muntanya.
- La direcció de l'activitat declina tota responsabilitat sobre els danys que es puguin produir els assistents pel no compliment de les normes establertes i/o de les indicacions que es puguin donar en el decurs de l’activitat i podrà no autoritzar la participació de les persones que el seu equipament o que les seves condicions físiques no es corresponguin als mínims que la caminada requereix. 
- La pluja o el maltemps no seran motiu per a suspendre la sortida, si cal hi haurà una activitat alternativa per la zona de l'excursió.
- Es necessari presentar-se en el punt de sortida dels autocars amb temps suficient per poder verificar la relació d'assistents.
- La sortida dels autocars s'efectuarà amb el màxim respecte a l'horari establert.

Fotos segona part del Camí de Sant Jaume a Catalunya i raqueta de neu 2023

Camí Sant Jaume gener	Raqueta de neu febrer	Camí Sant Jaume febrer
Camí de Sant Jaume març	Camí de Sant Jaume abril	Camí de Sant Jaume maig
Camí de Sant Jaume juny	Caminada a la Platja juliol	Camí de Sant Jaume setembre

 

 

 

 

ÉS IMPORTAT CONSULTAR LA NORMATIVA D'AQUESTA ACTIVITAT A L'APARTAT CORRESPONENT D'AQUEST WEB

PROPERES ACTIVITATS (Informació provisional)

Podeu consultar el calendari d'excursions per al 2023 a l'apartat "activitats programades" del menú horitzontal que encapçala aquesta pàgina.