Realització: |
CAMÍ CATALÀ DE SANTIAGO |
Organització:
 |
| Inscripcions |
Properes activitats |
Codi QR Si vols tenir accés a aquesta pàgina des del teu telèfon mòbil en qualsevol moment escaneja aquest codi |
 |
| Notes importants | Normativa Naturtresc |
Sortida i arribada de Barcelona: Plaça Pablo Neruda (Consell de Cent/ Lepant) (Metro L2 Monumental).
Hora de sortida: 7:00 h.
Longitud: 11,500 km aprox.
Durada: 4:00 h. aprox.
Desnivell acumulat :de pujada: 300 m de baixada: 00 m.
Itinerari a peu: Sant Cristòfol de Castellbell (345 m) (1), Urbanització Mas Prat (350 m) (2), can Martorell (495 m) (3), refugi Bartomeu Puiggròs (Santa Cecília) (670 m) (4), camí dels Degotalls (705 m) (5) i monestir de Montserrat (710 m) (6)
Montserrat
Import de la inscripció: 23 euros (inclou: el desplaçament amb autocar, assistència tècnica i l’assegurança).
Inscripcions per internet
Abans d'iniciar el procés de la inscripció es recomana llegir detalladament el procediment a seguir.
Per a facilitar el procés es pot consultar el tutorial corresponent CLICANT AQUÍ.
A partir de les 11 hores del dilluns dia 28 de novembre entrarà en funcionament el formulari d'inscripcions que estarà disponible les 24 hores del dia fins que s'esgotin las places disponibles o, com màxim, fins a les 20 hores del dijous dia 1 de desembre.
(Vegeu més avall que s'ha de fer
per pagar la inscripció al dinar).
PER ACCEDIR AL FORMULARI D'INSCRIPCIONS PODREU CLICAR AQUÍ
Pre-reserva de plaça per telèfon
A partir del 28 de novembre de les 17 a les 21 hores, es pot fer la pre-inscripció o reserva de plaça al tel. 616 672 173.
Posteriorment s’ha de confirmar la inscripció per mitjà de l'ingrés de 23 euros al compte ES18 3140 0001 9800 1565 5300 Caixa de Guissona.
A l’ingrés s’ha de fer constar el nom dels inscrits. (Vegeu més avall que s'ha de fer
per pagar la inscripció al dinar).
Ingrés de la inscripció:
Degut a que l’import de la inscripció (23 euros) no es pot ingressar per caixer automàtic i que fer l’ingrés per finestreta (si no es té compte a la Caixa de Guissona) representa un cost de 5 euros (és un import generalitzat a tots els bancs), es pot fer el pagament per transferència fins a les 20 hores del dijous anterior al dia de l’excursió.
Un cop feta la transferència tot seguit caldrà enviar el comprovant per correu electrònic (asenexba@euro-senders.com) o per Whats App al 609 334 872 (no es pot trucar a aquest telèfon), en el qual és imprescindible que consti el nom dels inscrits.
Aquesta serà la verificació d’haver fet el pagament dins el temps establert.
Si el dia 1 de desembre no s'ha fet l'ingrés es considerarà que la pre-inscripció queda anul·lada i, sense més avís, s'assignarà la plaça a altres pre-inscrits en reserva.
Solament seran vàlides les places pre-inscrites i confirmades segons el procediment establert i en cap cas són transferibles.
Les places estan limitades a dos autocars. Sols es tornarà la inscripció de les places anul·lades que hagin pogut ser cobertes amb altres pre-inscrits.
MÉS INFO: Tel. 616 672 173
(els dilluns feiners i els dies establerts per a la inscripció de 17 a 21 hores).
Per celebrar les festes de Nadal se situarà un pessebre a Santa Cecília, s'hi cantaran nadales, hi haurà neules i moscatell.
Com que aquesta excursió representa el final del primer tram del Camí de Santiago a Catalunya, al final de la caminada s'organitzarà un dinar de germanor on es repartirà un diploma d'assistència a les persones que hagin fet totes les sortides o com a mínim el 50%.
El dinar tindrà lloc al Self-servis de Montserrat on el sistema establert permet que tothom mengi tot el que vulgui dels aliments que tenen a disposició del públic.
Les persones que facin la inscripció per internet a més de fer el pagament de la inscripció pel sistema que hi ha establert hauran de fer una transferència de 18 euros al compte ES18 3140 0001 9800 1565 5300 Caixa de Guissona.
A l’ingrés s’ha de fer constar el nom dels inscrits.
Les persones que facin la inscripció per telèfon si volen participar del dinar hauran d'incrementar la transferència que els correspongui amb l'import de 18 euros.
Sortirem de Sant Cristòfol (1) des de la carretera BV-1122 prendrem una pista pavimentada que ens portarà a creuar la urbanització Mas Prat (2). En sortir de la urbanització continuarem per la pista en la mateixa direcció fins a deixar a la dreta l’accés a can Martorell (3). Des d’aquest punt iniciarem la pujada pròpiament dita al monestir per un camí que serpenteja i que passa a prop d’alguna torre d’alta tensió, finalment arribarem a una pista que ja planera ens portarà al refugi Bartomeu Puiggròs (4), a tocar de l’abadia de Santa Cecília i a la carretera BP-1103, que per la dreta prové de can Massana. Seguirem per un caminet al costar de la carretera cosa de vint minuts fins a deixar la carretera i prendre a la dreta el famós camí dels Degotalls (5), el qual ens portarà directament a l’entrada del recinte del monestir, davant del mirador dels Apòstols. Des d’aquest punt podrem visitar el monestir de Montserrat (6).
Podeu obtenir el fulletó de la caminada si CLIQUEU AQUÍ
 |
 |
Antiga abadia benedictina del municipi de Marganell (Bages) situada en un alt replà del vessant septentrional de Montserrat i en el seu punt més cèntric. La seva posició estratègica, dalt d'un balcó que presideix la vall de Marganell i des d'on s'albira una bona part del Bages i de terres més llunyanes, és especialment remarcable.
És un temple de tres naus, de planta diferent l'una de l'altra i capçades amb tres absis. Sembla que el cos de les naus és romanalla d'una construcció preromànica, del segle X, de la qual fou modificada la capçalera cent anys després amb un gran absis central i dues absidioles decorades a la manera llombarda, amb arquets i lesenes. L'espai interior de la petita basílica està cobert amb voltes de canó i presenta l'originalitat dels dos grans arcs que comuniquen la nau principal amb les col·laterals, cosa que permet de suposar que aquestes foren afegides a la nau única preexistent, a l'hora de la reforma del segle XI en un estil perfectament romànic.
Tot i que la fama i el prestigi del monestir i santuari de Santa Maria de Montserrat eclipsaren Santa Cecília, cal tenir present que aquest és el primer cenobi montserratí històricament documentat (any 937), fent excepció del probable monasteriol de la part baixa i els ermitatges disseminats pels alts de la muntanya santa.
A partir del 1108 i durant una cinquantena d'anys, el monestir estigué sotmès al de Sant Cugat del Vallès. No obstant l'esforç tenaç dels seus monjos per mantenir-ne la independència i fins per sostreure's de la jurisdicció dels bisbes vigatans, romangueren sotmesos al bisbe des del 1220.
La decadència del monestir és patent des del segle XIV. Vers el 1331, la comunitat era només de sis monjos i l'abat; el convent s'havia convertit en lloc de parada i hostal dels pelegrins de Montserrat. Santa Cecília entrà aviat en l'òrbita del cada dia més important monestir i santuari de Santa Maria, i el 1539 s'unia definitivament a aquest per la cessió oficial que en féu l'abat comendatari Joan de Cordelles.
El pas de les tropes franceses, els anys 1811 i 1812, esdevingué funest per a l'església i el casal de Santa Cecília. Després de la guerra, els serveis parroquials passaren definitivament a Marganell. En els anys 1940-54 retornà a la seva antiga funció monàstica, en donar aixopluc a una comunitat de monges benedictines, foragitades per la revolució del 1936 de llurs convents de Barcelona i Mataró. La migradesa de l'espai disponible i la manca de condicions per a la vida regular de la comunitat, que assolí un gran esplet, feren necessari el seu trasllat al nou monestir de Sant Benet, construït en un altre replà de la muntanya, més avall i a llevant de Santa Cecília.
Monestir benedictí (Santa Maria de Montserrat) i santuari de la Mare de Déu de Montserrat al vessant oriental de la muntanya de Montserrat, encarats al Bages.
La comunitat és formada per una norantena de monjos.
El conjunt de les construccions és força irregular, a causa del terreny accidentat i de les diferents èpoques d'edificació; artísticament, la part més important és el sector de la basílica i del monestir.
En una estança hi ha el tron de la Mare de Déu, del 1947. La imatge —anomenada Moreneta pel color fosc de la cara i de les mans— és una talla romànica policromada del final del segle XII o del principi del XIII. El 2001 es presentaren els resultats de la restauració i dels estudis de la talla romànica de la imatge, els quals confirmaren que fou esculpida al segle XII, i que el seu color fosc característic fou originat per l'oxidació de la pintura original i per l'efecte del fum de llànties i ciris.
La biblioteca conté un fons d'uns 300.000 volums, uns 400 incunables —alguns dels quals impresos al monestir mateix—, més de 200 papirs egipcis (grecs i coptes) i 2.000 manuscrits (llatins, catalans, castellans, hebreus, àrabs i siríacs), entre els quals cal esmentar el Llibre Vermell. L'arxiu, refet després de la destrucció del s. XIX, conté uns 6.000 pergamins, uns 10.000 documents en paper dels s. XIII-XVII i uns 28.000 documents dels s. XVIII i XIX.
La pinacoteca, en la seva secció antiga, conté uns dos-cents quadres (Berruguete, Zurbarán, Morales, Ricci, Caravaggio, Guardi, Andrea de Salerno, Van Loo, Jacint Rigau, Van Adriaenssen, De Bless, etc.).
El museu, a més de diverses peces d'orfebreria ofertes al santuari, conté el Museu de l'Orient Bíblic, obra bàsicament de Bonaventura Ubach, important pels objectes arqueològics de Mesopotàmia, Egipte, Palestina i Xipre.
Reconquerida als sarraïns vers 875-876, la muntanya de Montserrat fou donada en part al monestir de Ripoll pels comtes de Barcelona Guifré el Pelós (888) i Sunyer (933). Segons aquestes donacions, el precepte del rei franc Lotari (982) i la butlla de Sergi IV (1011) a favor d'aquell monestir, l'alou montserratí comprenia quatre ermites, situades dues al peu (Sant Pere i Sant Martí) i dues a la part alta de la muntanya (Sant Iscle i Santa Maria). L'abat de Ripoll i bisbe de Vic, Oliba, transformà aquesta darrera, vers el 1025, en una cel·la o petit cenobi, regit durant els primers temps directament pels superiors de la casa mare. En ésser incorporat Ripoll a Sant Víctor de Marsella (1070), la fundació montserratina esdevingué un priorat dependent alhora de l'abadia ripollesa i del monestir marsellès. El primer prior conegut, de nom Ramon, governà la casa entre els anys 1082 i 1094; la cronologia dels seus successors és força incerta fins al segle XIII. En aquesta època apareixen ja, al costat dels monjos, les altres quatre branques de la comunitat: ermitans, preveres, donats i escolans. A partir del prior Bernat Salvador (1284-99) tots els priors foren nomenats per la Santa Seu;
El culte marià a Montserrat va lligat a la primitiva ermita preromànica de Santa Maria que l'abat Oliba de Ripoll transformà en cenobi al segle XI. A la fi del segle XII o al començament del XIII, una nova església serví de marc a la imatge, coetània, de la Mare de Déu, traslladada el 1599 a l'església actual.
- Solament poden assistir a l'activitat les persones que s'hagin inscrit seguint la normativa vigent.
- S’ha de portar roba adequada al lloc de l’excursió i al clima i calçat adequat per caminar per muntanya.
- La direcció de l'activitat declina tota responsabilitat sobre els danys que es puguin produir els assistents pel no compliment de les normes establertes i/o de les indicacions que es puguin donar en el decurs de l’activitat i podrà no autoritzar la participació de les persones que el seu equipament o que les seves condicions físiques no es corresponguin als mínims que la caminada requereix.
- La pluja o el maltemps no seran motiu per a suspendre la sortida, si cal hi haurà una activitat alternativa per la zona de l'excursió.
- Es necessari presentar-se en el punt de sortida dels autocars amb temps suficient per poder verificar la relació d'assistents.
- La sortida dels autocars s'efectuarà amb el màxim respecte a l'horari establert.
ÉS IMPORTAT CONSULTAR LA NORMATIVA D'AQUESTA ACTIVITAT A L'APARTAT CORRESPONENT DEL WEB
Podeu consultar el calendari d'excursions per al 2022 a l'apartat "activitats programades" del menú horitzontal que encapçala aquesta pàgina.
|
