PROPERA EXCURSIÓ

Realització:

Foment Excursionista de

Barcelona

Excursió al castell de Sant Miquel
Gironès
3 de desembre

Organització:

A
ssociació d'Entitats
Excursionistes del Barcelonès



Inscripcions

Informació per a totes les excursions

Codi QR
Si vols tenir accés a aquesta pàgina des del teu telèfon mòbil en qualsevol moment escaneja aquest codi

Notes importants

Properes activitats

Normativa Naturtresc
 

Fitxa tècnica


Sortida de Barcelona:
Pl. Catalunya/Portal del l’Àngel

Hora de sortida: 7:30 h

Hora prevista d'arribada a Barcelona: 19:00 h aprox.

Menjars a càrrec de l'excursionista:
Esmorzar: en àrea de servei o similar
Dinar: en el decurs de l'excursió.

Longitud: 11,000 km aprox.

Durada: 4:00 h. Aprox.

Desnivells:  350 m de pujada i 350 m de baixada


Girona

Itinerari a peu previst: Girona (barri Nord) (210 m) (1), Torre Bonica (175 m) (2), castell de Sant Miquel (385 m) (3), cal Cabrit (290 m), pont de Sant Miquel (115 m) (4), font del Ferro (110 m) (5), turó de Can Gràcia (145 m), can Xaco (85 m) (6), can Colomer (100 m) (7) i Girona (barri Centre) (70 m) (8).

INSCRIPCIONS

Import de la inscripció: 20 euros Inclou: autocar, documentació i assegurança d'accident.

Per internet: A partir de les 9 hores del dilluns dia 27 de NOVEMBRE fins a les 21 hores del dijous 30 de NOVEMBRE

ACCÉS AL FORMULARI D'INSCRIPCIONS TANCAT

Per telèfon: Pre-reserva a partir del 27 dE NOVEMBRE de les 17 a les 21 hores al telèfono: 616 672 173. Posteriorment s’ha de confirmar la inscripció per mitjà de l'ingrés (no transferència) corresponent al c/c ES58 0081 0142 7100 0144 2547 Banc de Sabadell. A l’ingrés cal fer constar el nom dels inscrits.

MÉS INFO: Tel. 616 672 173 (dilluns feiners de 17 a 21 hores

Descripció de l'itinerari

Iniciarem l’itinerari a la bifurcació del carrer del Camp d’Or amb el carrer Bellpuig, deixarem a l’esquerra el Departament de Tràfic i al final del carrer seguirem recte per entrar al Disseminat de Campordà per una pista pavimentada. Aviat deixarem a la dreta l’accés a torre Bonica; deixarem una pista a l’esquerra i continuarem cap a can Loreto. Per un pont creuarem la carretera N-II i a la primera bifurcació seguirem per la pista de la dreta per iniciar la pujada. Deixarem dues pistes a la dreta i una a l’esquerra. Més endavant deixarem a la dreta l’accés a can Sistac i arribarem a una cruïlla on prendrem la pista de l’esquerra. A la segona bifurcació prendrem una pista en direcció sud que ens portarà al castell de Sant Miquel. Deixarem el castell per la pista que hi hem arribat i després d’un parell de bifurcacions, en una collada, prendrem una pista de baixada a la dreta que ens portarà a les runes de cal Cabrit i per una pista a l’esquerra passarem a tocar de cal Lliure. Per aquesta pista passarem per sota la carretera N-II i arribarem a una cruïlla on prendrem la pista de l’esquerra. Pel pont de Sant Miquel creuarem la riera del mateix nom i poc després de la fàbrica de can Seguer prendrem una pista a l’esquerra que ens portarà a la font del Ferro, després a l’accés al turó de Can Gràcia i després a can Xaco. Seguirem al costat del riu Gallingants i en arribar a can Poater anirem a l’esquerra, passarem per can Colomer i entrarem al nucli urbà de la ciutat de Girona.

Mapa de l'excursió


Perfil de desnivells


CASTELL DE SANT MIQUEL

Conjunt arquitectònic situat al cim del puig o muntanya de Sant Miquel a cavall dels municipis de Girona i Celrà (Gironès). La seva ubicació al cim permet una visió sobre grans extensions del territori. La seva adscripció administrativa és controvertida alternant-se entre Celrà i Girona, en època medieval, moderna i contemporània sembla estar més lligat a la parròquia i municipi de Celrà, tanmateix al principi de la transició democràtica espanyola sembla produir-se un canvi d'adscripció en favor de la capital comarcal, fet en disputa. Aquest conjunt envoltat per un fossat inclou una ermita, dita de Sant Miquel Arcàngel, i una torre de base quadrada. El lloc és un perfecte exemple de la reutilització successiva d'aquest espai al llarg del temps per raó de les necessitats canviants.
Hom creu que ja hi havia una construcció fortificada durant l'edat mitjana de datació incerta per la presència de dues, una d'elles cisternes tallades per la construcció fossat i la presència d'un pany de mur amb restes de torre semicircular associada a aquest.
Tanmateix els primers registres històrics parlen d'aquest lloc a mitjans del segle XV per l'inici de la construcció d'una ermita dedicada a santa Maria i sant Miquel Arcàngel. L'ermita té d'una sola nau i l'absis és poligonal aprofitant el basament d'una torre circular prèvia. La nau fou ampliada cap al segle XVIII. L'exterior de l'ermita hi havia un campanar d'espadanya al mig de la nau i la coberta inicialment arcs de maons fou substituïda per una volta de pedra. Durant la Guerra del Francès el lloc fou ocupat per les tropes del Primer Imperi Francès com a part de les operacions del segon setge de Girona de 1808, l'agost d'aquell any el lloc fou atacat per forces de miquelets dirigides per Joan Clarós provinent del lloc proper dels Àngels foragitant les tropes que es retiraren a Campdorà (combat del 16 d'agost). De nou fou objecte d'apreciable atenció militar durant les operacions preparatòries del setge de Girona de 1809 quan unes cent unitats tropes del terç de Vic hagueren de retirar-se enfront d'uns cinc-cents homes de l'exèrcit francès (9 de maig) que s'hi atrinxeraren. Passada la guerra del Francès l'ermita sembla destruïda.

GIRONA

L’emplaçament primitiu de Girona (antiga Gerunda) se situa a la part més elevada de la ciutat, on es troben la Torre Gironella i la catedral. És una situació estratègica, prop de la confluència de quatre rius, en un petit turó dels darrers contraforts de les Gavarres. El caràcter de plaça forta és justificat de bon començament, atesa la seva situació prop de l’únic pas natural existent entre l’Empordà i la Selva. El recinte romà tenia una forma més o menys triangular, amb vèrtexs a la mateixa Torre Gironella, a la placeta de Sant Feliu i als Quatre Cantons. Es conserven alguns fragments de la muralla romana, i restes de torres quadrangulars de pedra sorrenca. Durant el període visigòtic, la ciutat mantingué la seva posició clau en el curs de la Via Augusta. Aquesta circumstància explica el creixement continuat que experimentava. Extramurs de Girona, apareixen habitacles lligats a edificacions religioses que serien l’origen dels futurs barris o burgs medievals de Sobreportes, Mercadal, Sant Martí Sacosta, Sant Pere de Galligants o el burg de Santa Maria. La dominació musulmana s’inicià vers els anys 714-716, en temps d’Abd al-Aziz, que era successor de Musa. És molt probable que els nous ocupants adquirissin la ciutat mitjançant pacte, pagant el corresponent impost, que solia ésser recaptat per les mateixes autoritats locals indígenes.
El domini musulmà a Girona durà solament uns setanta anys, la qual cosa explica la minsa influència i la manca de restes que atestin la seva presència. D’ençà del lliurament de Girona a Carlemany, la ciutat queda integrada en el sistema organitzador de l’imperi franc.
L’activitat dels comtes, primer beneficiaris, després hereditaris, entre altres coses, permeté iniciar una activitat constructiva que havia assolit la plenitud a partir de la segona meitat del segle X.
La catedral de Santa Maria s'alça molt per damunt de les cases que l’envolten i això fa que sigui visible de molt lluny. Juntament amb l’agulla de Sant Feliu esdevé un dels símbols més representatius de la ciutat. La nau única de la catedral gironina és la més ampla que existeix en arquitectura medieval (23 m d’amplada i 35,2 m d’alçada). La façana principal, barroca, fou construïda entre els anys 1730 i 1733, i no restà acabada fins al segle XX
El campanar, iniciat el 1580, fou acabat al segle XVII. L’escalinata monumental que hi duu fou iniciada l’any 1690. A l’interior del temple hi ha una trentena de capelles amb imatges i retaules d’un interès variable. Cal destacar el conjunt de l’altar major, amb un retaule d’argent repussat i daurat, acompanyat de pedres i esmalts, que és obra del segle XIV. Darrere l’altar hi ha l’anomenada cadira de Carlemany, càtedra romànica de marbre que pertany a la mateixa escola que treballà l’ara, del segle XI.

NOTES IMPORTANTS

- Solament poden assistir a l'excursió les persones que s'hagin inscrit seguint la normativa vigent.
- S’ha de portar roba adequada al lloc de l’excursió i al clima i calçat adequat per caminar per muntanya.
- La direcció de la caminada declina tota responsabilitat sobre els danys que es puguin produir els assistents pel no compliment de les normes establertes i/o de les indicacions que es puguin donar en el decurs de l’activitat i podrà no autoritzar la participació de les persones que el seu equipament o que les seves condicions físiques no es corresponguin als mínims que la caminada requereix. 
- La pluja o el maltemps no seran motiu per a suspendre la sortida, si cal hi haurà una activitat alternativa per la zona de l'excursió.
- Es necessari presentar-se en el punt de sortida dels autocars amb temps suficient per poder verificar la relació d'assistents.
- La sortida dels autocars s'efectuarà amb el màxim respecte a l'horari establert.


ÉS IMPORTAT CONSULTAR LA NORMATIVA D'AQUESTA ACTIVITAT A L'APARTAT CORRESPONENT DEL WEB

PROPERES ACTIVITATS (Informació provisional)

Podeu consultar el calendari d'excursions per al 2018 a l'apartat "activitats programades" del menú horitzontal que encapçala aquesta pàgina.