Euro-Senders - ASENEXBA - CAMINADA INTERNACIONAL BARCELONA - BARNATRESC - NATURTRESC

NATURTRESC
Properes excursions: consulteu l'apartat "propera caminada"

Telèfon per a informació 616 672 173 el dilluns feiners de 17 a 21 hores.

Consulteu directament el web d'aquesta activitat.

Cliqueu aqui

PROPERA EXCURSIÓ

Inscripcions	Properes activitats	Codi QR Si vols tenir accés a aquesta pàgina des del teu telèfon mòbil en qualsevol moment escaneja aquest codi
Notes importants	Normativa Naturtresc

Realització:

NATURTRESC

GUIMERÀ - LA BOVERA - GUIMERÀ

21 de desembre 2025

Organització:

PROGRAMA

Sortida i arribada de Barcelona: Xamfrà dels carrers Consell de Cent i Lepant, (Metro L2 Monumental, a 100 metres i L5 Sagrada Família, a 300 metres. Tram F4 Monumental).
Hora de sortida: 7:00 h
Longitud: 10,000 km aprox.
Duració: 3:30 h aprox.
Desnivells: 205 m de pujada i 205 m de baixada.
Menjars, a càrrec del participant: Esmorzar en àrea de servei o similar i dinar al final de l’excursió.
Itinerari de muntanya: Guimerà (L-241 - pàrquing municipal), (1), molí de l’Armengol (3), creu de terme de Guimerà (4), Camí de Guimerà (5), Cruïlla amb pal indicador del GR 3 (6), riu Corb (7), carretera L-241 (8), santa Maria de la Bovera (9), Cruïlla (pal indicador GR 3) (10), Granja (11), c. de la Bovera (12), portal de Tàrrega (13), castell de Guimerà (14), portal de Cal Coix (15), portal de la Font (16), riu Corb (17) i Guimerà (L-241 -pàrquing municipal (18).

La Bovera

Dinar de Nadal/Cap d'Any
Les persones interessades en participar d'aquest dinar que tindrà lloc aGuimerà en finalitzar la caminada poden triar els plats del menú que trobareu tot CLICANT AQUÍ i enviar un WhatsApp al tel. 600741542

INSCRIPCIONS
Import de la inscripció: 25 euros per persona.

Inscripcions per internet
A partir de les 9 hores del 15 de desembre entrarà en funcionament el formulari d'inscripcions que estarà disponible les 24 hores del dia fins que s'esgotin las places disponibles o, com màxim, fins a les 20 hores del dijous dia 18 de desembre.
Quan dins el període establert no es pugui accedir al formulari d'inscripcions per internet vol dir que ja no hi ha places disponibles per aquest sistema i que l'única opció que queda és intentar fer la "Pre-reserva de plaça per telèfon" que s'indica a continuació.

PER ACCEDIR AL FORMULARI D'INSCRIPCIONS PODREU CLICAR AQUÍ
Les inscripcions per internet s'han esgotat, podeu trucar al al tel. 616 672 173 de les 17 a les 21 hores per si hi ha places disponibles per fer la inscricpió per telèfon.

Si es fa la inscripció per internet és imprescindible realitzar el pagament a través dels sistema establert en el procés d'inscripció. SI NO ES FA EL PAGAMENT EN AQUEST PROCÉS LA INSCRIPCIÓ NO S'HA REALITZAT, per tant, o cal repetir el procés per internet o s'ha de fer la inscripció pel procediment de "Pre-reserva de plaça per telèfon" que es descriu a continuació.
- En el cas de fer la inscripció i el pagament per internet no cal enviar el comprovant per correu electrònic o per Whats App, ja que el fet de formalitzar la inscripció per internet ja significa que s'ha fet el pagament corresponent.

Pre-reserva de plaça per telèfon
A partir del 15 de dembre es podrà fer la reserva de plaça al tel. 616 672 173 de les 17 a les 21 hores.
A continuació cal confirmar la inscripció per mitjà de l'ingrés de 25 euros al compte ES18 3140 0001 9800 1565 5300 Caixa de Guissona.

Pagament de la inscripció:
Sols es pot efectuar per mitjà d'una transferencia a la Caixa de Guissona. Un cop feta la transferència tot seguit caldrà enviar el comprovant per correu electrònic (asenexba@euro-senders.com) o per Whats App al 609 334 872 (no es pot trucar a aquest telèfon), en el qual és imprescindible que consti el nom dels inscrits.
Aquesta serà la verificació d’haver fet el pagament dins el temps establert.
Si el dia 18 de desembre no s'ha fet la transferència es considerarà que la pre-inscripció queda anul·lada i, sense més avís, s'assignarà la plaça a altres pre-inscrits en reserva.

Notes:
- Solament seran vàlides les places pre-inscrites i confirmades segons el procediment establert i en cap cas són transferibles.
- Les places estan limitades a un autocar.
- Sols es tornarà l'import de la inscripció de les places anul·lades que s'hagin pogut cobrir amb altres pre-inscripcions.

Descripció de l'excursió: Sortirem del pàrquing municipal, al costat del riu Corb i prendrem el carrer del Raval de la Salut i aviat deixarem a l’esquerra el molí de l’Armengol amb diverses edificacions a l’entorn, per la pista creuarem el Clot de les Sangoles i aviat arribarem a la creu de terme de Guimerà, seguirem pel denominat camí de Guimerà entre camps de conreu; arribarem a una cruïlla amb pal indicador del GR 3 on anirem per la pista de la dreta, creuarem el riu Corb pel pont de la pista i arribarem a la carretera L-241, la creuarem i pujarem per una pista cap a la dreta, més endavant arribarem a una bifurcació on prendrem una pista a l’esquerra que ens portarà al santuari de santa Maria de la Bovera, després de la visita al santuari retornarem a la bifurcació i prendrem la pista a l’esquerra, aviat arribarem a una cruïlla amb pal indicador del GR 3 i seguirem la pista de la dreta, deixarem una pista a l’esquerra i arribarem a una granja que ens quedarà a la dreta, a l’esquerra deixarem una pista que puja i una columna amb una imatge religiosa i seguirem recte per una pista pavimentada que ens portarà a una bifurcació amb pal indicador on prendrem l’accés a la població de Guimerà a la dreta que aviat passarà a ser el c. de la Bovera, després d’un gir a la dreta anirem a l’esquerra pel c. del Portal, creuarem el portal de Tàrrega i anirem a la dreta fins a la pl. Major, en sortirem pel c. Capella i tot seguit anirem a l’esquerra per unes escales al c. Goleta i el seguirem a la dreta al final del qual pujarem per unes escales a l’esquerra i continuarem la pujada fins al castell de Guimerà, anirem a la dreta fins l’església de Santa Maria i per diversos trams d’escales anirem davallant fins al c. de les Piques al final del qual anirem a l’esquerra, creuarem el portal de la Font i després el riu Corb per accedir al pàrquing municipal de Guimerà.

Podeu obtenir el fulletó de l'activitat si CLIQUEU AQUÍ

Mapa (cliqueu a la imatge per ampliar-la)

Perfil de desnivells (cliqueu a la imatge per ampliar-la)

Guimerà
És una vila i municipi de la comarca de l'Urgell, que també es coneix com «El nou de Copes», ja que la vista del poble des del riu és un amuntegament de cases unes a sobre de les altres. El nucli principal de cases, antigament emmurallat, reposa sobre el vessant nord de la vall. Els carrers i les cases s'enfilen, des del llit del riu, muntanya amunt. L'activitat principal del poble és l'agricultura de secà. A mitjans d'agost s'hi celebra una fira medieval, amb parades d'artesans i d'oficis antics, i algunes actuacions.
El poble de Guimerà es va formar, de dalt a baix, als peus del castell i l'església gòtica, envoltat per muralles amb quatre portals, dels quals queden el del sector nord, el de l'est i el de l'oest. El lloc que ocupava el portal de la banda sud, possiblement destruït per la riuada de Santa Tecla (1874), és ara conegut pel «portal». Els carrers, amb arcs que relliguen un costat i l'altre, tenen un traçat irregular, estrets i amb pendent, de regust encara medieval. Les cases, construïdes en part sobre porxos, conserven portes i finestres d'època renaixentista.
Nucli antic: En el seu conjunt és una extraordinària mostra d'urbanisme i arquitectura medieval. Hi és característica la presència d'arcs, coberts, cases pont, porxos i una variada mostra d'elements com ara portalades, finestres i balcons. També cal destacar-hi la conservació de bona part del seu recinte emmurallat i dels seus portals. Tot aquest conjunt d'elements arquitectònics i urbanístics van determinar la declaració de Guimerà,
El castell: Té l'origen en el segle XI arran del procés de reconquesta i repoblació. Es va anar construint a partir de la torre, el nucli originari, i va anant ampliant les estances en funció de les necessitats de cada moment: pati d'armes, estables, capella, cisterna, forn, sitges... El segle XVI es va convertir en palau residencial. L'element més característic de la fortalesa és la torre de guaita, un edifici fortificat destinat a la vigilància i salvaguarda de la vall que formava part d'una xarxa defensiva que es comunicava visualment amb altres torres de la zona. El 1835 s'hi atrinxeraren 80 carlins que foren morts per la Legió Estrangera Francesa.
Fou primer centre d'una baronia i després d'un comtat. Durant el segle XII va pertànyer a la família Alemany de Cervelló. El 1343 va passar als Castre, el 1371 als Pinós (de fet Castre-Pinós) i el 1663 als ducs d'Híxer, que van ser senyors del lloc fins a l'any 1832, en què es van extingir les senyories jurisdiccionals.
Del castell sols en resten murs de les diverses dependències i la torre de planta circular, mig enderrocada, que possiblement era la torre mestra.
L'església: Inicialment fou dedicada a Santa Maria i ara a Sant Sebastià, fou començada el segle XIV pels senyors del lloc, Guerau Alemany de Cervelló i Geralda de Rocabertí.
D’estil gòtic de transició amb reminiscències romàniques, fou construïda al segle XIV i reformada els segles XVIII i XIX. És un edifici de planta quadrangular i absis poligonal amb una sola nau tancada per arcs i envoltada de capelles de diferents èpoques. En l'altar major, s'hi pot contemplar el retaule de Santa Maria d'estil gaudinià, obra de Josep Maria Jujol.
La façana és centrada per la portada amb quatre arquivoltes apuntades i una finestra ogival al cim.
Al costat esquerre s'alça la torre campanar de planta quadrada, acabada a finals del segle XV o inicis del XVI.
La capella de Sant Esteve: Es troba a la part baixa de la vila, prop de la plaça Major. Fou construïda durant la primera meitat del segle xiv. L'edifici és de planta basilical amb absis poligonal, flanquejat per quatre capelles. L'any 1983 es restaura la capella i s'hi col·loca les reproduccions de dues taules gòtiques del retaule de Sta Maria.

Santuari de santa Maria de la Bovera
Antic monestir femení de l'orde del Cister situat en un tossal a 590 metres d'altitud.
El lloc de la Bovera es coneix des de l'any 1176. Inicialment hi havia un grup de devots. El 1190, el cavaller Pere de Tàrrega decidí fundar-hi un monestir on consta que, el 1195, la seva filla, Elisenda de Tàrrega n'era l'abadessa
Per falta d'aigua al cenobi, part de la comunitat establerta a la Bovera va anar el 1231 a fundar el monestir de Santa Maria de Valldaura d'Olvan (Berguedà), mentre que altres, el 1237, instituïren un nou convent no gaire lluny de la Bovera, a un lloc que s'anomenà Santa Maria de Vallsanta,
Les causes del canvi d'ubicació es poden relacionar amb el fet que les valls s'adeien més amb l'esperit dels cistercencs que no pas les eminències del terreny. La disposició de la Bovera no presentava l'estructura del típic monestir del Cister, ja que tenia una torre fortificada, una galeria en comptes de claustre...
Quan la Bovera fou abandonat per les monges continuà essent un santuari cedit a persones devotes de la Mare de Déu, que l'habitaren com a anacoretes. Fou un lloc de molta devoció entre la gent de la contrada i afavorit per donacions de la noblesa, com ho reflecteix la porxada del segle xv, amb escuts, que es conserva a l'exterior de l'església. S’hi venerava una Verge que fou trobada per una pastor llaurant amb els bous, d'on li ve el nom.
El primitiu cenobi cistercenc tenia una petita església, que fou enderrocada en el segle XVIII, quan es construir l'actual. Era una construcció romànica, del segle XII, a la qual s'afegiren probablement en el XIII capelles laterals als dos costats del presbiteri. De les construccions antigues es conserva algun element com per exemple la part baixa de l'edifici de la torre‑habitació, de carreus rectangulars ben tallats. Però la peça més interessant és un porxo format per quatre arcs de mig punt sostinguts per cinc columnes. Aquesta peça podria pertànyer a una ala del claustre, però sembla més probable que fos una galeria de la primitiva església, dubte que resulta difícil d'aclarir perquè ha perdut la seva ubicació originària.
Cada una de les arcades de la porxada està sostinguda per cinc columnes, tres exemptes i dues adossades; les columnes són quadruplicades, amb els corresponents capitells que formen una sola peça tronco-piramidal. La majoria presenten decoració heràldica: sis escuts amb les armes dels Alemany, i una creu. Tant per la utilització de l'heràldica, com per la tipologia, els capitells corresponen a mitjan segle xiii, els moments finals del monestir de la Bovera.
Les diferents obres de reforma van afectar l'edifici original, del qual només se'n conserva part d'una galeria de claustre romànic de finals del XII o principis del XIII, que es troba a l'interior de la casa de l'ermità, on també són visibles les restes d'una antiga torre de defensa aixecada el 1438.
Aquell mateix any és quan Felip Galceran de Castre, senyor de Guimerà, contractà als mestres d'obra per edificar un campanar per al santuari.
L'església adossada a la casa de l'ermità, fou bastida de bell nou entre 1726 i 1730. És un edifici barroc d'una nau amb dues capelles laterals per banda, presbiteri poligonal i volta de canó amb llunetes. La façana, feta amb carreus ben tallats, reaprofitats de la construcció anterior, té un portal de tipus classicista, amb frontó partit. Finalment, el 1799 fou refeta la casa de l'ermità, aprofitant materials antics i integrant els elements ja esmentats. Deshabitat des del 1965, actualment s'hi fan obres de consolidació i restauració.

La imatge gòtica de la Mare de Déu de la Bovera que es pot veure a l'altar major és una còpia de la original, d'alabastre policromat i realitzada al segle xv, que actualment es guarda a una casa particular.

MÉS INFO: Tel. 616 672 173
(els dilluns feiners i els dies establerts per a la inscripció de 17 a 21 hores).

NOTES IMPORTANTS
- Solament poden assistir a l'activitat les persones que s'hagin inscrit seguint la normativa vigent.
- S’ha de portar roba adequada al lloc de l’excursió i al clima i calçat adequat per caminar per muntanya.
- La direcció de l'activitat declina tota responsabilitat sobre els danys que es puguin produir els assistents pel no compliment de les normes establertes i/o de les indicacions que es puguin donar en el decurs de l’activitat i podrà no autoritzar la participació de les persones que el seu equipament o que les seves condicions físiques no es corresponguin als mínims que la caminada requereix.
- La pluja o el maltemps no seran motiu per a suspendre la sortida, si cal hi haurà una activitat alternativa per la zona de l'excursió.
- Es necessari presentar-se en el punt de sortida de l'autocar amb temps suficient per poder verificar la relació d'assistents.
- La sortida de l'autocar s'efectuarà amb el màxim respecte a l'horari establert.

Fotos segona part del Camí de Sant Jaume a Catalunya i raqueta de neu 2023

Camí Sant Jaume gener	Raqueta de neu febrer	Camí Sant Jaume febrer
Camí de Sant Jaume març	Camí de Sant Jaume abril	Camí de Sant Jaume maig
Camí de Sant Jaume juny	Caminada a la Platja juliol	Camí de Sant Jaume setembre
Camí de Sant Jaume octubre	Camí de Sant Jaume novembre	Camí de Sant Jaume desembre
Camí de Sant Jaume desembre	Camí de Sant Jaume desembre	Camí de Sant Jaume desembre