PROPERA EXCURSIÓ

Realització:

Unió Excursionista de Catalunya d'Horta

Castell de
Sant Martí de Centelles


(Vallès Oriental - Osona) 7 de maig

Organització:
Associació d'Entitats
Excursionistes del Barcelonès


Fitxa tècnica Properes activitats Informació per a totes les excursions  
Notes importants Normativa Naturtresc Notes importants



Fitxa tècnica


Sortida de Barcelona:
Pl. Catalunya/Portal del l’Àngel

Hora de sortida: 7:30 h

Hora prevista d'arribada a Barcelona: 19:00 h aprox.

Menjars a càrrec de l'excursionista:
Esmorzar en àrea de servei o similar, dinar: en el decurs de l'excursió.

Longitud: 13,700 km aprox.

Durada: 4:00 h. Aprox.

Desnivells:  300 m de pujada i 450 m de baixada


Castell de Sant Martí de Centelles

Itinerari a peu previst: Centelles (550 m) (1), can Manel (595 m) (2), castell de Sant Martí de Centelles (840 m) (3), Sant Martí de Centelles (730 m) (4), el Pou (800 m) (5), coll de can Taló (760 m), el Febrer (750 m) (6), grau de Can Tresquarts (710 m) (7), l’Abella (415 m) i Aiguafreda (400 m) (8).

INSCRIPCIONS

Import de la inscripció: 20 euros Inclou: autocar, documentació i assegurança d'accident.

Per internet: A partir de les 9 hores del dilluns dia 1 de maig fins a les 21 hores del dijous 4 de maig

ACCÉS AL FORMULARI D'INSCRIPCIONS, CLICAR AQUÍ

Per telèfon: Pre-reserva a partir del 2 de maig de les 17 a les 21 hores al telèfono: 616 672 173. Posteriorment s’ha de confirmar la inscripció per mitjà de l'ingrés (no transferència) corresponent al c/c ES58 0081 0142 7100 0144 2547 Banc de Sabadell. A l’ingrés cal fer constar el nom dels inscrits.

MÉS INFO: www.euro-senders.com/naturtresc.- Tel. 616 672 173 (dilluns feiners de 17 a 21 hores

Descripció de l'itinerari

Iniciarem l’itinerari a la població de Centelles, concretament al km 17 de la carretera C-1413b. Prendrem una pista en direcció sud-oest i tot seguit deixarem a l’esquerra les granges de cala Menescala i, més endavant, deixarem al mateix costat can Manel. Seguirem recte per una pista més estreta, entre camps de conreu i amb els cingles de les Onze Hores al davant. La pista passa a ser un camí per dins el bosc en direcció sud. Després de l’alternança de bosc i camps de conreu, deixarem a un nivell més baix les instal·lacions del Pujol i seguirem per una pista que prové d’aquestes granges. Després d’un llarg recorregut alternant bosc i clarianes, deixarem la pista, que baixa a la Rovira dels Cerdans, i pujarem per un camí a l’esquerra que ens portarà al collet del castell de Sant Martí de Centelles. Després de visitar el castell i de gaudir de les magnífiques panoràmiques, retornarem al collet i emprendrem la davallada per la part oposada a la pujada que ens portarà a la barriada de Sant Martí de Centelles. Deixarem l’església a l’esquerra i continuarem la davallada per una pista dins el bosc que ens portarà a la gran masia del Pou (segle XIV). Una pista molt recta ens portarà al coll de can Taló, pel qual passa la carretera C-1413b. Un cop creuada la carretera continuarem per la pista ben recta fins a prendre la segona pista a l’esquerra. La deixarem per la segona a la dreta que ens portarà a can Joan i, després de diverses bifurcacions, a can Febrer. Creuarem la plana on hi ha els camps del Febrer i arribarem a can Tresquarts on prendrem a la dreta el camí que ens permetrà davallar el grau de Tresquarts i seguir per una pista que ens portarà al collet de l’Adorar, on hi ha una cruïlla i baixarem per la pista de l’esquerra que ens portarà directament al carrer de la Garga de l’Abella, passarem sota les vies del tren, seguirem pel carrer de l’Estació, pel carrer Major passarem sota l’autovia C-17 i pel pont de l’Abella creuarem el riu Congost i arribarem a la rotonda de la carretera de Ribes de la població d’Aiguafreda on hi ha el final de la caminada.

Mapa de l'excursió


Perfil de desnivells


Centelles

Municipi de la comarca d'Osona situat a l'entrada sud de la plana de Vic, entre el riu Congost, que passa per l'est de la població, i la serra que tanca la plana de Vic per l'oest
Centelles es troba a la vall del riu Congost, que es va formar per un procés d'erosió provocat per un curs d'aigua, durant milers d'anys. Aquell curs d'aigua ha quedat reduït, amb el pas dels anys, a l'actual riu Congost. El riu s'alimenta de diversos torrents situats al municipi, com el de Banyeres, la Llavina, la Cira, el gorg Negre, etc. També compta amb diverses fonts, com la font Calenta, la del Rossell, la font Grossa, la de la Saleta, etc.
La primera referència històrica del topònim Centelles apareix en llatí (Sentelias) l'any 898 (acte de consagració de l'església d'Aiguafreda de Dalt). Aquest nom va ser adoptat pels senyors del Castell de Sant Esteve (actualment de Sant Martí) que el segle XIV van esdevenir barons. El vilar va néixer al voltant de la sagrera de l'església de Santa Coloma de Pujolric, que posteriorment va passar a anomenar-se Santa Coloma de Vinyoles.
El segle XV els barons van traslladar la seva residència del castell a la sagrera i un segle després la baronia esdevingué comtat del Castell de Centelles. El comtat tenia 85 km2 i incloïa els termes actuals de Balenyà, Sant Martí de Centelles i Sant Quirze Safaja. El segle XVI, el baró Lluís I va convertir el nucli en una vila emmurallada que prenia el nom de Santa Coloma de Centelles. El recinte tenia tres portals: el de Sant Antoni, el d'Amunt o de Sant Martí i el Nou Nou, l'únic que s'ha conservat.
En els segles XVI i XVII, la població va augmentar en part gràcies a la immigració occitana, que s'establí al carrer Estrangers i d'altres de pròxims.
Entre 1688 i 1690 es va produir la revolta dels Barretines, que es va iniciar a Centelles pel malestar que hi havia entre els pagesos per una devastadora plaga de llagostes, el perllongat allotjament de tropes i el pagament de censos. El moviment es va escampar pel territori i els pagesos van arribar a assetjar Barcelona. En la guerra de Successió (1705-1714), Centelles va donar suport a Felip d'Anjou i va ser assaltada per les tropes austriacistes el 28 de febrer de 1714. Per la seva adhesió, Felip V li va concedir el títol de fidelísima Villa de Centellas, atorgant-li diversos privilegis. Un segle després, les tropes franceses van ocupar la vila durant la Guerra del Francès (1808-1812) i van devastar part del nucli urbà

Castell de Sant Martí de Centelles

El castell de Centelles, dit inicialment castell de Sant Esteve, és situat damunt mateix de la parròquia de Sant Martí, al sector més septentrional del municipi. Es troba en un cim, de 855 m d’altitud, que es desprèn de la serra o costa de Sant Martí i s’aixeca uns 200 m de la seva base. Malgrat el deteriorament, conserva encara bons panys de murs emmerletats, amb la porta d’entrada adovellada, la capella de Santa Maria i de Sant Esteve. El castell és format per dues plantes: la baixa o jussana, on hi ha l’antiga casa senyorial, el monestir canonical i els murs i altres dependències, i l’alta o sobirana, dalt un penyal que s’aixeca al centre del recinte, on hi ha una cambra amb una volta de pedra, restes de murs i la base d’una torre. Una part d’aquestes edificacions és del segle XIII, però la major part de l’obra fou construïda entre el 1465 i el 1466, quan s’aparellà el castell com a residència del conestable Pere de Portugal o Pere IV, elegit rei enfront de Joan II. Més tard, la guerra dels Remences i altres de posteriors, fins a la carlina del 1833 al 1840, foren causa d’ocupacions del castell i de subsegüents reparacions.
Els senyors de Centelles deixaren de residir-hi d’una manera habitual a mitjan segle XV, i es traslladaren a la vila de Centelles, on bastiren el seu palau. El castell, però, continuà habitat pels beneficiats i guardians fins al segle XVII, més tard hi hagué només els ermitans o guardians de la capella. Aquesta fou abandonada definitivament cap al 1888, quan l’antiga imatge de Santa Maria del Castell fou traslladada a la parròquia de Sant Martí, on el duc de Solferino i comte del Castell de Centelles, Manuel de Llanza i Pignatelli d’Aragó, féu construir una capella entre el 1895 i el 1897, adossada a l’església de Sant Martí, amb una cripta a sota, on encara són enterrats els hereus de l’antiga família dels Centelles.

Sant Martí de Centelles

La parròquia de Sant Martí, també coneguda com a sector de les Comes, constitueix l’altre zona urbana del municipi. Tot i que estructuralment es segueix organitzant en base un poblament dispers i les seves masies són força nombroses, moltes van ser deshabitades i altres es van convertir en cases de segona residència a la segona meitat del segle XX. Les masies més enlairades són el Fabregar i la Rovira dels Cerdans, mentre que la majoria dels masos habitats es troben al costat de la carretera de Centelles a Sant Feliu de Codines, com el Pujol, la Serra, la Viladevall, el mas Pou, mas Blanc, mas Aliguer i el grup de cases del Racó de la Font.
L'església de Sant Martí ja existia l'any 1031. Centrava la "villa Sentilias", de la qual va prendre el nom i on senyorejava el llinatge feudal dels Centelles. Modificat en diverses ocasions, el temple és actualment un edifici barroc del segle XVII que té al seu costat la cripta neogòtica dels comtes de Centelles, edificada entre els anys 1895-1897. Està situada al peu del castell de Sant Martí, amb el qual estigué relacionada històricament.

L’Abella

El nucli de l’Abella, del municipi de Sant Martí de Centelles, va néixer a l’entorn d’uns molins hidràulics i un mas anomenat Abella (Apilla), que es documenten a partir del segle XII entre la riba esquerra del riu Congost i el camí ral (antiga via romana) de Granollers a Vic. L’any 1433, els Abella es van traslladar a Granollers, van vendre el mas, l’hostal adossat i els molins a Bartomeu Vila. Els Vila foren els veritables impulsors del nucli mitjançant establiments que donaren lloc a la carnisseria, ferreria i molins drapers.
El nucli es va bastir a l’entorn de la plaça major, situada a la confluència dels camins del Congost (convertit en Carrer Nou) i de Valldaneu, on encara avui hi ha cases dels segles XVI, XVII i XVIII.
Durant la Guerra de Successió (1705-1714), el veïnat de l'Abella va ser cremat pels castellans, que també van destruir la capella de Sant Jaume, situada originalment  a la plaça i reconstruïda després de la guerra en el seu emplaçament actualment més elevat sobre el camí.
L’any 1740 es va construir el pont de l’Abella sobre el Congost com a pas alternatiu a la palanca o gual situat abans aigües amunt, fet que va propiciar encara més el desenvolupament del nucli i la seva connexió amb el veïnat d’Aiguafreda a l’altra banda del riu.
L’Abella va experimentar la següent embranzida amb l’arribada de les comunicacions modernes: la carretera a mitjan segle XIX i, sobretot, el tren l’any 1876. La millora de la comunicació amb Barcelona propicià l’assentament d’estiuejants i la creació de la Colònia Oller a principis del segle XX. Impulsada pel propietari de l’antic mas homònim, la Colònia es va estructurar com una petita ciutat-jardí que disposava de tots els serveis, piscina i restaurant primer i, després de la guerra civil, de la capella de la Mare de Déu dels Àngels. El 1921 va arribar la corrent elèctrica i el 1929 l’electrificació de la línia del ferrocarril. Després d’un creixement a ritme lent experimentat a la segona meitat del segle XX, tant el nucli de l’Abella com el sector de la Colònia Oller es desenvoluparen en el marc del boom constructiu de principis del segle XXI i acabaren formant un nucli urbà, tot i que de dimensions modestes.

Aiguafreda

El municipi d’Aiguafreda, oscil·la entre les comarques d’Osona i el Vallès Oriental, encara que, per decisió popular, el 1985 va votar la seva definitiva unió o permanència al Vallès.
Un dels aspectes destacats del municipi és la funció de segona residència i d’estiueig, que es manifesta en les nombroses torres que envolten el poble i en la constitució d’urbanitzacions i ravals com ara la Llobeta o l’Avencó (el mas del qual pren el nom és al municipi de Tagamanent).
El seu origen s’ha de buscar en la barriada formada al camí ral, entorn d’una ferreria que ja existia el 1553, regida per Antoni Adrobau. Al llarg del segle XVI i del principi del XVII s’hi van edificar una carnisseria i un grup de casetes; el 1622 ja hi habitaven 15 famílies, en les quals hi havia homes d’oficis diversos, pagesos i jornalers. El conjunt s’anomenava barri o poble de les Ferreries. Al llarg del segle XIX i XX la població s’expandí i es formaren els barris i nuclis residencials ja esmentats
El 1877 fou erigida en parròquia l’església de Santa Maria d’Aiguafreda, construïda on era emplaçada des del 1675 una esglesiola dedicada a la Immaculada Concepció. El nom i la tradició el va manllevar de l’antiga parròquia de Sant Martí del Congost o d’Aiguafreda situada al lloc d’Aiguafreda de Dalt, aigua amunt del torrent del Martinet.
Aiguafreda té algunes cases dels segles XVII i XVIII, amb els seus típics portals de pedra adovellats o de llinda plana, i algunes edificacions de regust modernista i noucentista, però el conjunt de la població fa la impressió d’un poble modern.

NOTES IMPORTANTS

- Solament poden assistir a l'excursió les persones que s'hagin inscrit seguint la normativa vigent.
- S’ha de portar roba adequada al lloc de l’excursió i al clima i calçat adequat per caminar per muntanya.
- La direcció de la caminada declina tota responsabilitat sobre els danys que es puguin produir els assistents pel no compliment de les normes establertes i/o de les indicacions que es puguin donar en el decurs de l’activitat i podrà no autoritzar la participació de les persones que el seu equipament o que les seves condicions físiques no es corresponguin als mínims que la caminada requereix. 
- La pluja o el maltemps no seran motiu per a suspendre la sortida, si cal hi haurà una activitat alternativa per la zona de l'excursió.
- Es necessari presentar-se en el punt de sortida dels autocars amb temps suficient per poder verificar la relació d'assistents.
- La sortida dels autocars s'efectuarà amb el màxim respecte a l'horari establert.


ÉS IMPORTAT QUE ES CONSULTI LA NORMATIVA D'AQUESTA ACTIVITAT A L'APARTAT CORRESPONENT DEL WEB

PROPERES ACTIVITATS (Informació provisional)

Podeu consultar el calendari d'excursions per al 2017 a l'apartat "activitats programades" del menú horitzontal que encapçala aquesta pàgina.

Caminada a la platja
Inscripcions a partir del 3 de juliol




Excursió d'alta muntanya a la Tosa d'Alp
Inscripcions a partir del 28 d'agost


Camí de Sant Jaume del Segre V
Inscripcions a partir del 28 d'agost


Camí de Cavalls (Menorca)
Inscripcions a partir del 15 de maig i del 18 de maig (ull, dates actualitzades)