PROPERA EXCURSIÓ

Realització:

Unió Excursionista de Catalunya de Sants

Excursió a Rupit

Collsacabra (Osona)
5 de novembre

Organització:

A
ssociació d'Entitats
Excursionistes del Barcelonès




Normativa Naturtresc

Informació per a totes les excursions

Camí del Segre 23/25 set.
Codi QR
Si vols tenir accés a aquesta pàgina des del teu telèfon mòbil en qualsevol moment escaneja aquest codi

Notes importants

Properes activitats

Camí de Cavalls 22/29 oct.
     

Fitxa tècnica


Sortida de Barcelona:
Pl. Catalunya/Portal del l’Àngel

Hora de sortida: 7:30 h

Hora prevista d'arribada a Barcelona: 19:00 h aprox.

Menjars a càrrec de l'excursionista:
Esmorzar: en àrea de servei o similar
Dinar: en el decurs de l'excursió.

Longitud: 13,600 km aprox.

Durada: 4:30 h. Aprox.

Desnivells:  350 m de pujada i 350 m de baixada

 

Rupit

Itinerari a peu previst: Rupit (845 m), les Feixes (870 m), Salt de Sallent (745 m), Pujolràs (820 m), torrent de Gravet (820 m), can Miquel de la Cinglera (895 m), Casadevall (945 m), la Torre (950 m), la Casassa (1010 m), la Fontana (950 m), Corriol (925 m) i Rupit (845 m).

INSCRIPCIONS

Import de la inscripció: 20 euros Inclou: autocar, documentació i assegurança d'accident.

Per internet: A partir de les 9 hores del dilluns dia 30 d'OCTUBRE fins a les 21 hores del dijous 2 de NOVEMBRE

ACCÉS AL FORMULARI D'INSCRIPCIONS TANCAT

Per telèfon: Pre-reserva a partir del 30 d'OCTUBRE de les 17 a les 21 hores al telèfono: 616 672 173. Posteriorment s’ha de confirmar la inscripció per mitjà de l'ingrés (no transferència) corresponent al c/c ES58 0081 0142 7100 0144 2547 Banc de Sabadell. A l’ingrés cal fer constar el nom dels inscrits.

MÉS INFO: Tel. 616 672 173 (dilluns feiners de 17 a 21 hores

Descripció de l'itinerari

Iniciarem l’itinerari a peu a l’aparcament de la població de Rupit, seguirem pel carrer de la Barbacana fins a la plaça de l’ajuntament on prendrem un camí que ens portarà a les Feixes. Baixarem per anar a trobar una pista i la seguirem a l’esquerra, més endavant la deixarem per anar a parar a una altra pista que ens portarà al salt de Sallent. Per la mateixa pista retornarem a la que havíem deixat i per ella seguirem amb els cingles de Pujolràs a la dreta. Deixarem a l’esquerra la casa que dóna nom als cingles i després creuarem a gual el torrent del Gravet. Seguirem pel pla del Castellet, amb els cingles a la dreta, deixarem a l’esquerra can Miquel de la Cinglera. Abans d’arribar al grau de Casadevall, en una bifurcació prendrem una pista a l’esquerra que ens portarà a Casadevall i després deixarem a la dreta la Torre. Poc després prendrem un camí que puja a la dreta i farem un llarg tram per dins el bosc, creuarem uns camps de conreu i abans d’arribar al final del segon anirem a l’esquerra per una pista que ens portarà a la granja de la Casassa des d’on prendrem una pista a la dreta, nord. Aviat la deixarem per prendre’n una altra en direcció sud, primer entre camps de conreu i després per dins el bosc. Deixarem a la dreta l’accés a la Fontana i després al Corriol i aviat arribarem a les primeres cases de Rupit, seguirem pel carrer de la Pedrera, deixarem el castell a la dreta i arribarem a la plaça de l’ajuntament des de la qual retornarem a l’aparcament pel camí que ja hem fet a l’anada.

Mapa de l'excursió


Perfil de desnivells


RUPIT - PRUIT

El municipi es formà amb l’agregació de l’antic terme de Pruit a Rupit el 1978, tot i que a l’origen tots dos pretengueren a un mateix terme jurisdiccional, fins que en la divisió del marquesat de Rupit, a la fi del segle XVIII, formaren dues batllies.
Rupit, en un fondal de rieres i avencs, té en canvi un paisatge abrupte que s’aboca vers la cinglera impressionant del salt de Sallent, vers l’espadat de l’Agullola de Sant Joan o el grau proper de Fàbregues.
L’economia del terme es basa fonamentalment en la producció del sector primari. Es conrea principalment farratge i cereals (blat, ordi), tot i que l’extensió de pastures i terres forestals és molt més important degut a l’orografia del territori. Dins del sector ramader sobresurten el bestiar oví i boví; cal esmentar, a més, que al llarg de la darrera dècada del segle XX s’incrementà de forma considerable el nombre de ruscs, de manera que s’impulsà l’apicultura.
S’han desenvolupat molt els serveis de cara al turisme.
Al nucli antic hi ha vells casals de pedra dels segles XVI al XVIII, molts dels quals amb data i els noms dels fundadors, amb bonics portals i entrades, finestres treballades, balconades de fusta i escuts.
La vila s’originà al segle XII o al principi del XIII, i s’hi establiren famílies de cavallers: vers el 1286 hi habitaven Bernat de Roca-salva, castlà del castell, Berenguer de Santvicenç, Anglès de Rupit, els Puig i els Bassil, que donaren un cert caire aristocràtic a la població.
L’església parroquial de Sant Miquel és un edifici barroc amb elements neoclàssics, coronat amb un arc de mig punt, de pedra, amb cinc columnetes còniques amb boles terminals de pedra. Té una nau amb capelles laterals i un creuer acabat en cimbori. Des del campanar, alt i esvelt, fet en 1786-1869, es gaudeix d’una magnífica vista de la població i els seus voltants. El retaule major barroc que presideix l’església, obra del 1633, fou venerat a Olot fins el 1832, i per això és dedicat a sant Esteve, patró d’aquesta ciutat.

SALT DE SALLENT

En aquest indret la riera de Rupit forma un impressionant estimball d’aigua, d’uns 100 metres d’alçada, que, apart de la seva pròpia espectacularitat, presenta un entorn molt frondós i salvatge, en una vall tancada i ombrívola, que la fa encara més interessant.
Cal tenir en compte que el seu cabal és extremadament variable, per tant, després de rebre fortes pluges es presenta amb tota la seva força, però si fa temps que no ha plogut la quantitat d’aigua del riu pot ser molt migrada.

 

 

COLLSACABRA

El Collsacabra és una comarca natural que pertany majoritàriament a la comarca d'Osona, però inclou també terres de les comarques veïnes de la Garrotxa i de la Selva.
El nom de Collsacabra prové del terme jurisdiccional del castell de Cabrera, anomenat Cabrerès.
Aquest altiplà del nord-est d’Osona constitueix una unitat morfològica ben delimitada, a la zona de contacte entre les serralades Pre-litoral i Transversal catalanes. Està format per una plataforma estructural que s’estén en una superfície de 10 per 12 km, amb una altitud entre 900 i 1 300 m. Pels sectors oest i sud enllaça suaument amb els relleus de la Plana de Vic, mentre que pel nord resta tallat per l’abrupte escarpament de falla de la vall d’Hostoles, i per l’est, per una immensa cinglera que el separa del veí massís de les Guilleries.
El relleu és molt pla, amb nombrosos petits turons testimoni coronats de gresos i amb presència de formes tabulars, obra de l’erosió fluvial, al límit amb la Plana de Vic (serrats d’Aiats, 1289 m; Cabrera, 1306 m; Caselles, 1143 m).
La vegetació natural és constituïda en general per boscs de caràcter submediterrani o medioeuropeu, principalment rouredes amb boix. Als vessants assolellats perifèrics hi ha encara alzinar muntanyenc, que alterna amb la roureda. Als punts més elevats alternen fagedes i pastures, amb landes de bruguerola i bosquets de bedoll.
Hidrogràficament constitueix la partió d’aigües entre el Ter i el Fluvià. El poblament és antic (hi són nombroses les restes prehistòriques) i es caracteritza per la convivència de l’hàbitat agrupat i el dispers.
La població no ha estat mai gaire densa, i actualment s’accentua ràpidament la tendència al despoblament, que afecta sobretot les masies aïllades; els principals nuclis de població són Rupit, Pruit, Tavertet i l’Esquirol.
L’economia s’ha basat tradicionalment en la ramaderia (boví i oví), que aprofitava les pastures naturals i practicava la transhumància a l’hivern; l’agricultura es basa en el conreu de cereals d’hivern (blat, civada, sègol), alfals, patates i blat de moro. L’explotació forestal hi ha estat una activitat tradicional secundària.

NOTES IMPORTANTS

- Solament poden assistir a l'excursió les persones que s'hagin inscrit seguint la normativa vigent.
- S’ha de portar roba adequada al lloc de l’excursió i al clima i calçat adequat per caminar per muntanya.
- La direcció de la caminada declina tota responsabilitat sobre els danys que es puguin produir els assistents pel no compliment de les normes establertes i/o de les indicacions que es puguin donar en el decurs de l’activitat i podrà no autoritzar la participació de les persones que el seu equipament o que les seves condicions físiques no es corresponguin als mínims que la caminada requereix. 
- La pluja o el maltemps no seran motiu per a suspendre la sortida, si cal hi haurà una activitat alternativa per la zona de l'excursió.
- Es necessari presentar-se en el punt de sortida dels autocars amb temps suficient per poder verificar la relació d'assistents.
- La sortida dels autocars s'efectuarà amb el màxim respecte a l'horari establert.


ÉS IMPORTAT QUE ES CONSULTI LA NORMATIVA D'AQUESTA ACTIVITAT A L'APARTAT CORRESPONENT DEL WEB

PROPERES ACTIVITATS (Informació provisional)

Podeu consultar el calendari d'excursions per al 2017 a l'apartat "activitats programades" del menú horitzontal que encapçala aquesta pàgina.

Camí de Sant Jaume del Segre V

La sortida és a les 7 del matí de la plaça Catalunya/Portal de l'Àngel de Barcelona

Hi ha la possibilitat de dinar de restaurant els dies 23 i 24 (el 25 cadascú dinarà pel seu compte a Balaguer)


Podeu consultar el menú del dia 23 si cliqueu aquí

Podeu consultar el menú del dia 24 si cliqueu aquí

Els interessats en aquests dinars heu d'enviar un correu electrònic a l'adreça: asenexba@euro-senders.com o un WastsApp al 609 334 872. Hi heu d'indicar clarament quins plats trieu per cada un dels dos dinar



Camí de Cavalls (Menorca)
Inscripcions a partir del 15 de maig

Queda 1 plaça disponible per a una dona, les persones interessades poden trucar al 609 334 872