GR 11
Sender Pirenaic
(Euskadi, Navarra, Aragó, Andorra i Catalunya)

MAPA GENERAL

Definició:
Es tracta d'un recorregut eminentment muntanyenc pel vessant sud dels Pirineus, que en algun tram, com el d'Aragó, requereix un bon coneixement de les tècniques d'alta muntanya. Pel fet de seguir tot al llarg de la carena pirinenca, enllaça Euskadi, Navarra, Aragó, Andorra (45 km) i Catalunya, és a dir, va del Cantàbric al Mediterrani en uns 825 km.

Itinerari:
El recorregut per Euskadi és reduït (uns 30 km) però significatiu ja que a Hondaríbia hi ha un dels seus punts d'inici/final. El recorregut per aquesta comunitat és: Cap d'Híger, Hondaríbia, Irun i collada de San Antón.

El tram de Navarra (d'uns 180 km) recorre la part més occidental dels Pirineus. Entra en aquesta comunitat per la collada de San Anton i Vera de Bidasoa, continua per la vall de Baztán cap a Elizondo, Roncesvalles i els boscos de Quinto Real; puja a la serra d'Abudi (pic d'Orhi, primer dos mil del costat oriental dels Pirineus) i passa per Orbaitza, Selva de Irati i continua cap a Ochagavía; des d'aquest punt va a la vila roncalesa d'Isaba i puja a l'Ezcaurri (2.045 m) per anar a cercar Zuriza al límit amb l'Aragó.

Per terres d'Aragó (prop de 200 km) és realment muntanyenc i requereix un mínim de coneixements i experiència en l'alta muntanya, a l'hivern pot ser aconsellable abstenir-se de fer algun dels seus trams i, en qualsevol cas, cal prendre les precaucions adients. Des de Navarra l'itinerari va cap al refugi de la Mina (GR 11-1), Candanchú i a la vall de Tena, ja sigui per la Canal Roya o per la d'Izas. A continuació del refugi de Respomuso i Panticosa s'entra a la vall del Ara i després al magnífic Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut. Passada la collada de Vallhiverna es davalla cap a Catalunya ja sigui per la vall de Llauset i la població d'Aneto o bé per Angliós i el pont de Salenques. Itinerari: Zuriza, refugi de Taxeras, coll de Petraficha, refugi de la Mina, Aguas Tuertas, Port d'Escalé, Ivó de Estanés, Candanchú. Per la Canal d'Izas: Candanchú, Merendero de Canal Roya, presa d'Izas, refugi d'Iserías, coll d'Izas, Formigal. Per Canal Roya: Berenador de Canal Roya, refugi de Lacuas, ibons d'Anayet, Formigal, Sallent de Gállego, La Sarra, Respomuso, coll de Tebarray, coll del Infierno, embassament bajo de Bachimaña, balneari de Panticosa, embassament superior de Brazato, coll de Brazato, riu Ara, refugi d'Ordiso, San Nicolás de Bujaruelo, Pont dels Navarresos, aparcament d'Ordesa, Circ de Soaso, refugi de Góriz, coll d'Arrablo, Fuen Blanca, coll d'Añisclo, Circ de Pineta, La Larri, coll de Piedramula, riu Real, Chisagüés, Parzán, C.E. de Urdiceto, Paso de los Caballos, Bordas de Lizier, Es Plans, refugi de Biadós, Añes Cruces, Port de Chistau, refugi d'Estós, Santa Ana, Pont de S. Jaime, Plan de Senarta, refugi del Puente de Coronas, coll de Vallihiverna. Bifurcació; per la vall de Salenques: Colladeta de Riu Bueno, ibó d'Angliós, Pont de Salenques. Per Aneto: Embassament de Llauset , refugi de Llauset i Aneto. Hi ha dues variants, la GR 11-1 que va de la Mina a Canfrán pels refugis de Gabardito i Lizara i la GR 11-2 que fa un circuit entre els refugis de Biadós, Ángel Orús i Estós.

Entra a Catalunya pel pont de Salenques i el seu itinerari té dos trams determinats per la incursió que fa per terres andorranes el sender, entre els dos assoleix els 335 km. El primer tram té l'itinerari següent: pont de Salenques, Hospital de Vielha (GR 211), port de Rius, estanys Tort, Rius i de Mar, port de Ratera Montardo, estany de Sant Maurici, Espot, la Guingueta d'Àneu, Tavascan, vall Ferrera i port de Baiau. A partir d'aquest punt el sender entra a Andorra i fa l'itinerari que es descriu en l'apartat corresponent. Retorna a Catalunya pel port de Vall Civera i el recorregut que fa és el següent: cabana dels Esparvers (GR 107), estanys de Meranges, Puigcerdà (GR 4), collada de Toses, Planoles, Queralbs, Núria, coll de la Marrana, Setcases, Molló, Beget, Bassegoda, Albanyà, la Vajol, la Jonquera, Sant Quirze de Colera, Llançà (GR 92) Sant Pere de Rodes i Cap de Creus.
Té les variants GR 11-7: Núria, camí dels Enginyers, refugi de Coma de Vaca, coma de Freser i GR 11 prop del coll de la Marrana, de 16,000 km, GR 11-10: Les Escaldes, refugi de Perafita, refugi Estanys de la Pera, refugi Cap de Rec, Viliella i cabana dels Esparvers, de 31,154 km, GR 11-18: refugi Restanca, coll de Güellicrestada, port de Caldes i refugi Colomers, de 14,09 km, GR 11-20: Pont de Suert, Durro, Boí, Taüll, port de Rus, estany Tapat, coll de Font Subirana, refugi Colomina, collada de Saburó, estany Negre, refugi Josep M. Blanc i Espot, de 27,400 km i GR 11-20/1, refugi de Llauset, Aneto, Senet de Barravés, port de la Gelada, Barruera i Boí.

El tram d'Andorra , que té la mateixa denominació que a l'Estat espanyol, queda entre els dos trams catalans, té prop de 40 km i creua el territori d'oest a est, entra per la portella de Baiau (2.756 m), procedent de la vall Ferrera catalana, i tot davallant passa per l'estany Negre, el refugi de Comapedrosa, on coincideix amb el GRP1 i continuen un tram junts fins que es troba l'inici/final de la variant andorrana GR 11-8, el GR 11 continua la davallada fins a Arinsal (1.600 m) d'on torna a pujar ara cap al coll de les Cases (1.958 m) i després davalla cap a Arans (1.300 m), a continuació torna a pujar, ara cap al pic de Sorovilles (1.740 m), baixa al Castell dels Moros (1.450 m), puja al coll d'Ordino (1.983 m) i davalla a Encamp (1.250 m); des d'aquesta població puja a l'estany d'Engolasters (1.600 m) i continua cap a Ràmio on coincideix amb el GR 7, els dos senders van junts fins a l'Estall Serrer on se'ls ajunta el GRP1, els tres senders continuen pel mateix camí fins al refugi i estany de l'Illa (2.480 m) on el GR 11 se separa dels altres i continua la pujada vers el port de Vall Cibera (2.517 m) d'on davalla cap a la cabana dels Esparvers, ja a Catalunya.


[ Principal | Senderisme | Senders de Catalunya|Península ibèrica|Senders d'Europa|Rutes temàtiques  |Guies Senders |Altres Publicacions |Refugis de Catalunya|Barnatresc| Enllaços | Notícies | Enquesta | Bústia ]

Copyright © 1999 Catalana de Senderisme