|
SENDERS
GR
7
Aquest sender creua el territori andorrà de l'est al sud,
aproximadament, i si bé es tracta del sender europeu E-4,
tan a França com a Andorra com a l'Estat espanyol té
el registre de GR 7.
Entra en territori andorrà per la portella Blanca d'Andorra
(2.521 m) procedent de Porta (França), en aquesta portella
el GR 107 (que també és GR 7 a França) davalla
vers el nord i entra a França. El recorregut del GR 7 a
Andorra des de la portella Blanca d'Andorra va a la portella Joan
Antoni (2.681 m) i després davalla a l'estany Primer de
Pessons, on hi ha el refugi Vell i hi coincideix amb el GRP1,
el dos senders s'enfilen al pic de Pessons (2.864 m) per tornar
a davallar cap a l'estany i refugi de l'Illa on se'ls uneix el
GR 11 que per llevant prové del coll de Vall Civera i la
cabana dels Esparvers. Els tres senders continuen la davallada
fins a l'Estall Serrer on el GRP1 se separa dels altres que continuen
davallant fins a Ràmio (1.600 m) on el GR 7 continua sol,
poc després, al pont d'Entremesaigües hi ha l'inici/final
de la variant GR 11-10, el GR 7 continua cap a Escaldes (1.193
m) per tornar a remuntar cap a Certés, Llumeneres, Aubinyà
i Juverri (1.300) on hi ha l'inici/final del GRP1; de Juverri
el GR 7 davalla per passar la frontera política per la
Farga de Moles i entrar a Catalunya.
La seva longitud és d'uns 40 km i cal tenir en compte els
importants desnivells que se salven amb les diferents pujades
i baixades que fa l'itinerari. La cota més alta del GR
a Andorra és al pic de Pessons (2.864 m) i la més
baixa és en el seu pas per la Farga de Moles (850 m).
GR 11 Sender Pirenaic
El recorregut d'aquest sender va per tot el Pirineu de cap a cap
pel vessant de l'Estat espanyol i és per aquest motiu que
creua Andorra d'oest a est; tan a Andorra com a l'Estat espanyol
té la mateixa referència: GR 11.
Entra a Andorra per la portella de Baiau (2.756 m), procedent
de la vall Ferrera catalana, i tot davallant passa per l'estany
Negre, el refugi de Comapedrosa (2.224 m) on coincideix amb el
GRP1 i continuen un tram junts fins que es troba l'inici/final
de la variant andorrana GR 11-8, el GR 11 continua la davallada
fins a Arinsal (1.600 m) d'on torna a pujar ara cap al coll de
les Cases (1.958 m) i després davalla cap a Arans (1.300
m), a continuació torna a pujar, ara cap al pic de Sorovilles
(1.740 m), baixa al Castell dels Moros (1.450 m), puja al coll
d'Ordino (1.983 m) i davalla a Encamp (1.250 m); des d'aquesta
població puja a l'estany d'Engolasters (1.600 m) i continua
cap a Ràmio on coincideix amb el GR 7, els dos senders
van junts fins a l'Estall Serrer on se'ls ajunta el GRP1, els
tres senders continuen pel mateix camí fins al refugi i
estany de l'Illa (2.480 m) on el GR 11 se separa dels altres i
continua la pujada vers el coll de Vall Cibera (2.517 m) d'on
davalla cap a la cabana dels Esparvers, ja a Catalunya.
El tram andorrà d'aquest sender té quasi 40 km i,
com en el cas del GR 7, cal tenir en compte els importants desnivells
que se salven amb les diferents pujades i baixades que fa l'itinerari.
La cota més alta del GR a Andorra és la portella
de Baiau (2.756 m) i la més baixa és a Encamp (1.250
m).
GR 11-8
Aquesta variant té el seu inici/final al refugi de Baiau
(2.517 m), al vessant català del pic de Baiu; puja a la
collada dels Estanys Forcats (2.743 m) i davalla pel vessant andorrà
cap als estanys Forcats (2.600 m) i el refugi del Pla de l'Estany
(2.050 m); poc després d'aquest refugi hi ha una bifurcació
on se li uneix el GRP1 i els dos junts davallen cap al riu Coma
Pedrosa (1.800 m) on el GR 11-8 retorna al GR 11.
Si bé l'itinerari és relativament curt pel que fa
a quilometratge, en total són uns 8 km, cal tenir present
el desnivell que s'ha de superar per a creuar la collada dels
estanys Forcats.
GR 11-10
L'inici/final d'aquest itinerari és molt a prop d'Escaldes
(3 km) concretament al pont d'Entremesaigües (1.560 m, lloc
pel qual passa el GR 7 que ve d'Escaldes; el recorregut del GR
11-10 s'enfila per la vall de Pedrafita i poc abans d'arribar
al refugi de Pedrafita (2.200 m) se li uneix el GRP1 per un petit
tram que s'acaba al refugi esmentat. Des del refugi el GR 11-10
passa pels estanys de Perafita i puja al collet de Sant Vicenç
(2.573 m) on entra a Catalunya per davallar vers el refugi dels
Estanys de la Pera.
En total són prop de 6 km de recorregut també amb
un fort desnivell que va des del seu inici a 1.560 m als 2.573
m del punt més alt al collet de Sant Vicenç
GRP 1
Es tracta d'un itinerari quasi circular que dóna la volta
a tot el territori andorrà, en molts casos per carenes
i cims és realment important tant per les seves alçades
com per les magnífiques panoràmiques que es poden
gaudir.
Un extrem de l'itinerari comença a Juberri, població
per la qual passa el GR 7 situada molt a prop de la frontera amb
Catalunya, l'altre extrem de l'itinerari és a Sispony,
a prop de la Massana; si es vol tancar el cercle des de Sispony
es pot fer un tram d'uns 3 km per la carretera CG 3 fins a Escaldes
on es pot prendre el GR 7 en direcció sud durant uns 15
km fins a Juberri.
Des de Juberri (1.300 m) el sender s'enfila cap a les pistes d'esquí
de la Rabassa i el refugi de Roca de Pimes (2.171 m), passa pel
coll de Finestres i puja al Pic Negre (2.642 m); a continuació
davalla cap al refugi de Claror (2.280 m) i a la vall de Perafita
(2.060 m) s'uneix al GR 11-10 durant un petit tram fins al refugi
de Perafita (2.200 m), des d'on el GRP1 puja a la collada de la
Maiana (2.426 m) i pel vessant oposat davalla a l'Estall Serrer
(2.080 m) on s'uneix als GR 7 i GR 11; els tres senders plegats
pugen al refugi i estany de l'Illa on el GR 11 se separa i els
altres dos pugen al pic de Pessons (2.864 m) per baixar-ne pel
coll de Pessons cap a l'estany Primer de Bessons, on hi ha el
refugi Vell (2.300 m), en aquest refugi els dos senders se separen
i el GRP1 va en direcció nord al Cap de Bosc de Moretó
i davalla a creuar la carretera CG2 (1.860 m); seguidament puja
al port Dret (2.565 m), davalla vers l'estany de Baix (2.350 m)
i el pont de la Baladosa (1.800 m) per tornar a pujar, en aquest
cas cap al refugi Cabana Sorda (2.295 m) i el collet de les Pales
Cabana Sorda (2.652 m); pel vessant oposat davalla al refugi Coms
de Jan (2.217 m) i remunta vers el cap de la Serrera (2.724 m),
d'on davalla vers el refugi Sorteny i el Serrat (1.600 m). Des
d'aquest punt pren direcció sud i per la vall de la Valira
Nord va a Llorts (1.400 m) d'on puja al refugi Angonella (2.240
m) i al coll de la Burna (2.591 m); pel vessant oposat en forta
baixada va a les bordes dels Prats Nous (2.020 m) i poc després
del coll de Font Podrida s'uneix al GR 11-8 (2.000 m), els dos
senders davallen junts fins al riu Coma Pedrosa (1.800 m) on es
troben amb el GR 11; el GR 11-8 s'acaba en aquest punt i el GRP1
va, juntament amb el GR 11 fins al refugi de Coma Pedrosa (2.224
m) on se separen i el GRP1 puja a la portella de Sanfons (2.581
m) i novament per carena puja al pic del Port Vell (2.655 m) i
a l'Alt de la Capa (2.572 m) per davallar al coll de la Botella
(2.069 m) des d'on puja al Cap de Cubil (2.356 m) i davalla al
coll de Montaner (2.078 m), des d'aquest coll segueix tota la
vall del riu Montaner fins a Sispony (1.350 m).
En total són més de 100 km de recorregut també
amb molts desnivells deguts a l'accidentada configuració
de la geografia andorrana; el punt més baix de l'itinerari
és al seu inici a Juberri (1.300 m) i el més alt
al cim del Pic de Pessons (2.864 m).
Senyalització
A Andorra els senders de gran recorregut (GR), com
en altres països europeus, es marquen amb els colors
blanc i vermell; pel que fa als senders de gran recorregut
de país (GRP), la senyalització és
amb els colors groc i vermell (senyalització que coincideix
amb la d'aquest tipus de sender francès); està
previst que els senders de petit recorregut (PR) que
es puguin fer a Andorra tinguin la mateixa senyalització
que a l'Estat espanyol, és a dir, amb els colors blanc
i groc. |
|
Observació
Gairebé tots els recorreguts dels senders andorrans són
veritables travessies d'alta muntanya que requereixen un equipament,
una preparació i un coneixement del terreny adequats al
cas; per aquest motiu, cal tenir present que en determinades èpoques
de l'any, degut a la meteorologia i a agents atmosfèrics,
poden ser no recomanables per no poder-s'hi transitar.
Copyright © 1999 Catalana de Senderisme
|
