|
GR 11
Sender Pirenaic
(Euskadi, Navarra, Aragó, Andorra i Catalunya)
MAPA GENERAL
 |
Definició:
Es tracta d'un recorregut eminentment muntanyenc pel vessant sud
dels Pirineus, que en algun tram, com el d'Aragó, requereix un
bon coneixement de les tècniques d'alta muntanya. Pel fet de seguir
tot al llarg de la carena pirinenca, enllaça Euskadi, Navarra,
Aragó, Andorra (45 km) i Catalunya, és a dir, va del Cantàbric
al Mediterrani en uns 825 km.
Itinerari:
El recorregut per Euskadi és
reduït (uns 30 km) però significatiu ja que a Hondaríbia
hi ha un dels seus punts d'inici/final. El recorregut per aquesta comunitat
és: Cap d'Híger, Hondaríbia, Irun i collada de San
Antón.
El tram de Navarra
(d'uns 180 km) recorre la part més occidental dels Pirineus. Entra
en aquesta comunitat per la collada de San Anton i Vera de Bidasoa, continua
per la vall de Baztán cap a Elizondo, Roncesvalles i els boscos
de Quinto Real; puja a la serra d'Abudi (pic d'Orhi, primer dos mil del
costat oriental dels Pirineus) i passa per Orbaitza, Selva de Irati i
continua cap a Ochagavía; des d'aquest punt va a la vila roncalesa
d'Isaba i puja a l'Ezcaurri (2.045 m) per anar a cercar Zuriza al límit
amb l'Aragó.
Per terres d'Aragó
(prop de 200 km) és realment muntanyenc i requereix un mínim
de coneixements i experiència en l'alta muntanya, a l'hivern pot
ser aconsellable abstenir-se de fer algun dels seus trams i, en qualsevol
cas, cal prendre les precaucions adients. Des de Navarra l'itinerari va
cap al refugi de la Mina (GR 11-1), Candanchú i a la vall de Tena,
ja sigui per la Canal Roya o per la d'Izas. A continuació del refugi
de Respomuso i Panticosa s'entra a la vall del Ara i després al
magnífic Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut. Passada la collada
de Vallhiverna es davalla cap a Catalunya ja sigui per la vall de Llauset
i la població d'Aneto o bé per Angliós i el pont
de Salenques. Itinerari: Zuriza, refugi de Taxeras, coll de Petraficha,
refugi de la Mina, Aguas Tuertas, Port d'Escalé, Ivó de
Estanés, Candanchú. Per la Canal d'Izas: Candanchú,
Merendero de Canal Roya, presa d'Izas, refugi d'Iserías, coll d'Izas,
Formigal. Per Canal Roya: Berenador de Canal Roya, refugi de Lacuas, ibons
d'Anayet, Formigal, Sallent de Gállego, La Sarra, Respomuso, coll
de Tebarray, coll del Infierno, embassament bajo de Bachimaña,
balneari de Panticosa, embassament superior de Brazato, coll de Brazato,
riu Ara, refugi d'Ordiso, San Nicolás de Bujaruelo, Pont dels Navarresos,
aparcament d'Ordesa, Circ de Soaso, refugi de Góriz, coll d'Arrablo,
Fuen Blanca, coll d'Añisclo, Circ de Pineta, La Larri, coll de
Piedramula, riu Real, Chisagüés, Parzán, C.E. de Urdiceto,
Paso de los Caballos, Bordas de Lizier, Es Plans, refugi de Biadós,
Añes Cruces, Port de Chistau, refugi d'Estós, Santa Ana,
Pont de S. Jaime, Plan de Senarta, refugi del Puente de Coronas, coll
de Vallihiverna. Bifurcació; per la vall de Salenques: Colladeta
de Riu Bueno, ibó d'Angliós, Pont de Salenques. Per Aneto:
Embassament de Llauset , refugi de Llauset i Aneto. Hi ha dues variants,
la GR 11-1 que va de la Mina a Canfrán pels refugis de Gabardito
i Lizara i la GR 11-2 que fa un circuit entre els refugis de Biadós,
Ángel Orús i Estós.
Entra a Catalunya
pel pont de Salenques i el seu itinerari té dos trams determinats
per la incursió que fa per terres andorranes el sender, entre els
dos assoleix els 335 km. El primer tram té l'itinerari següent:
pont de Salenques, Hospital de Vielha (GR 211), port de Rius, estanys
Tort, Rius i de Mar, port de Ratera Montardo, estany de Sant Maurici,
Espot, la Guingueta d'Àneu, Tavascan, vall Ferrera i port de Baiau.
A partir d'aquest punt el sender entra a Andorra i fa l'itinerari que
es descriu en l'apartat corresponent. Retorna a Catalunya pel port de
Vall Civera i el recorregut que fa és el següent: cabana dels
Esparvers (GR 107), estanys de Meranges, Puigcerdà (GR 4), collada
de Toses, Planoles, Queralbs, Núria, coll de la Marrana, Setcases,
Molló, Beget, Bassegoda, Albanyà, la Vajol, la Jonquera,
Sant Quirze de Colera, Llançà (GR 92) Sant Pere de Rodes
i Cap de Creus.
Té les variants GR 11-7: Núria, camí dels
Enginyers, refugi de Coma de Vaca, coma de Freser i GR 11 prop del coll
de la Marrana, de 16,000 km, GR 11-10: Les Escaldes, refugi de
Perafita, refugi Estanys de la Pera, refugi Cap de Rec, Viliella i cabana
dels Esparvers, de 31,154 km, GR 11-18: refugi Restanca, coll de
Güellicrestada, port de Caldes i refugi Colomers, de 14,09 km, GR
11-20: Pont de Suert, Durro, Boí, Taüll, port de Rus,
estany Tapat, coll de Font Subirana, refugi Colomina, collada de Saburó,
estany Negre, refugi Josep M. Blanc i Espot, de 27,400 km i GR 11-20/1,
refugi de Llauset, Aneto, Senet de Barravés, port de la Gelada,
Barruera i Boí.
El tram d'Andorra
, que té la mateixa denominació que a l'Estat espanyol,
queda entre els dos trams catalans, té prop de 40 km i creua el
territori d'oest a est, entra per la portella de Baiau (2.756 m), procedent
de la vall Ferrera catalana, i tot davallant passa per l'estany Negre,
el refugi de Comapedrosa, on coincideix amb el GRP1 i continuen un tram
junts fins que es troba l'inici/final de la variant andorrana GR 11-8,
el GR 11 continua la davallada fins a Arinsal (1.600 m) d'on torna a pujar
ara cap al coll de les Cases (1.958 m) i després davalla cap a
Arans (1.300 m), a continuació torna a pujar, ara cap al pic de
Sorovilles (1.740 m), baixa al Castell dels Moros (1.450 m), puja al coll
d'Ordino (1.983 m) i davalla a Encamp (1.250 m); des d'aquesta població
puja a l'estany d'Engolasters (1.600 m) i continua cap a Ràmio
on coincideix amb el GR 7, els dos senders van junts fins a l'Estall Serrer
on se'ls ajunta el GRP1, els tres senders continuen pel mateix camí
fins al refugi i estany de l'Illa (2.480 m) on el GR 11 se separa dels
altres i continua la pujada vers el port de Vall Cibera (2.517 m) d'on
davalla cap a la cabana dels Esparvers, ja a Catalunya.
[
Principal |
Senderisme | Senders
de Catalunya|Península
ibèrica|Senders d'Europa|Rutes
temàtiques |Guies Senders |Altres
Publicacions |Refugis
de Catalunya|Barnatresc|
Enllaços | Notícies | Enquesta | Bústia
]
Copyright
© 1999 Catalana de Senderisme
|