RT- 4
RUTA DELS SEGADORS

Text extret de la web: http://www.bellver.org/index.htm

A Gósol encara hi ha qui recorda, per haver-lo viscut, l'ofici de segador. Abans de la Guerra Civil, les colles de temporers que travessaven el Cadí per anar a la Cerdanya eren nombroses. Al poble hi ha el carrer de la Cerdanya, punt de partença per agafar el camí del mateix nom que els duia cap a aquesta comarca veïna. El pintor Pablo Ruiz Picasso, a l'estiu del 1906, després de la seva fructífera estada a Gósol, també el va recórrer. Avui sols ho fan, per plaer, els excursionistes.

Una relació històrica
El lligam de Gósol amb la Cerdanya es remunta a temps ancestrals. El Camí de Cerdanya és molt antic, tot i no tractar-se d'una via ramadera com la del coll de Pendís, sinó d'ofici, de traginers, de sometents, de bandolers, fins i tot de músics i, per suposat, de contrabandistes. El fet que Picasso fes servir aquest camí per desplaçar-se amb muls a Bellver de Cerdanya en demostra una utilització més o menys quotidiana, sempre tenint en compte l'altitud que ateny (2.410 m) i les dificultats de la neu i el gel durant el període hivernal fins ben entrada la primavera. L'excursionista Cèsar August Torras, tanmateix, en la seva guia La Cerdanya, valls altes del Segre, editada l'any 1924, descriu amb detall aquest recorregut i empra el present d'indicatiu quan afirma que és un camí que "acostumen a seguir els gosolans a peu quan el pas de la montanya no està privat per les neus".

Tot i que des de sempre hi ha passat gent en un i altre sentit, consta en alguns documents que Gósol, durant els segles XVI i XVII, pertanyia a la "reculleta" de Puigcerdà, la qual cosa obligava el sometent d'aquesta població a acudir a la capital de la Cerdanya en cas de conflicte bèl·lic, motivat sobretot per les incursions constants de francesos. Un altre document ens parla de la participació d'un nodrit grup de voluntaris de Gósol i de la resta de l'Alt Berguedà, encapçalats per un tal "mossèn Llorenç", en el segon setge d'Arsèguel el 1593. Com a feudataris llavors de la casa d'Alba, els gosolans, ajudats per bandolers "nyerros", s'enfrontaren amb partides de "cadells", dirigides per Joan Cadell i Solanell, baró d'Arsèguel i sotsveguer aleshores de la sotsvegueria de la Batllia-Baridà, amb seu a Bellver de Cerdanya.

En els períodes de pau, i sobretot a partir de l'última carlinada en el segle XIX, el bandolerisme va anar essent substituït per les colles de contrabandistes i pels segadors que es llogaven com a temporers en les diverses cases de la Cerdanya.

Vista general de Gósol	Monument al segador, Gósol
Vista de Gósol, al fons el Pedraforca

Fotos: J.M. Jerez

"Sega-me'l arran"
Els segadors de Gósol travessaven el pas dels Gosolans a principis de juny. Alguns baixaven a Montellà per llogar-se en masos del Baridà, però la majoria anaven a Bellver de Cerdanya i la seva Batllia. Segaven per la plana i avançaven en direcció a llevant, cap a les terres altes del coll de la Perxa i del Capcir, a més de 1.500 m d'altitud, on el cereal, sobretot sègol, madurava força més tard.

Començaven la feina a punta de dia i de fet no paraven fins a la posta de sol. Sempre segons l'horari solar, a les 7 del matí esmorzaven, a les 10 feien un mos, a les 11 dinaven, de 12 a 2 feien la migdiada, a les 3 tornaven a fer un mossec i a les 6 de la tarda sopaven. A les cases bones la criada portava el menjar als segadors, però en la seva major part, a la Cerdanya, ho feien la mestressa o les mosses. Si hi havia mosses, quan s'havia acabat de sopar se solia ballar una estona. Dins el romancer popular català hi ha un bon nombre de cançons de segadors. D'aquí ve la frase "sega-me'l arran".

A cada colla hi havia un cap que la comandava. Les rivalitats entre els diferents grups eren fortes i tots s'adjudicaven per a ells la màxima eficàcia en la feina. Els segadors mai no es canviaven la camisa durant l'estiu, i l'home que al final la duia més suada i esparracada rebia un premi en reconeixement pel seu esforç.

El PR-C 124 i la Ruta dels Segadors
Després de la senyalització del GR 107 o Camí dels Bons Homes a través del coll de Pendís, s'ha marcat un altre sender de gran recorregut que dóna la volta al Parc Natural del Cadí-Moixeró, el GR 150, amb una variant al llarg de tota la carena, el GR 150-1. Altres senders, com el GR 3, el GR 4 i el GR 7, transcorren també per l'àrea del Cadí-Moixeró. Per enllaçar aquests camins s'han marcat diversos senders de petit recorregut (PR). El fet que des de la tardor passada existeixi el PR-C 124 ha permès que l'antiga ruta dels segadors, ara, estigui totalment senyalitzada.

La Ruta dels Segadors comença a Gósol sortint pel carrer de la Cerdanya en direcció a Font Terrers (GR 107 i GR 150) per arribar al Collell i les Bassotes. Després, ja estrictament pel PR-C 124, puja fent llaçades al prat Socarrat i ateny la serra Pedregosa, amb un gran panorama de la paret nord del Pedraforca, la serra d'Ensija i la fageda de Gresolet. El pendent, a partir d'aquí, esdevé suau fins al pas dels Gosolans, des d'on es pot anar a la propera font Tordera o al mateix Comabona, un dels cims més rellevants del Cadí (2.547 m) i amb una vista sensacional de la Cerdanya, a uns 30 minuts seguint el GR 150-1 per la carena. La cabana dels Cortils, a la capçalera de la coma del mateix nom, és un aixopluc útil i proper en cas de mal temps inesperat.

Ja en vessant cerdà, el camí davalla per inclinació forta al prat d'Aguiló, on hi ha el refugi Prat d'Aguiló, de la FEEC, guardat a l'estiu i alguns caps de setmana i llavors amb servei de begudes i menjador. La ruta segueix després la pista que hi puja des de Montellà fins al coll de l'Home Mort, on una pista forestal a la dreta i després un camí a través d'una magnífica pineda de pi negre i pi roig ens deixa al fons de la Baga de Ridolaina. El camí, ara planer, ens duu al cortal de l'Oriol i la font Tosca per baixar a les planes d'Hereus i el pla de Nas. Un cop a Nas, agafem el camí Vell, amb perspectives formidables de Bellver i la Batllia, i enllacem amb un vial ramader molt a prop d'Olià (GR 150). Aquest nou camí ens porta a Pi i Talló tot creuant el pla. De Talló a Bellver de Cerdanya només hi ha uns centenars de metres per carretera asfaltada (GR 107).

L'horari del recorregut és d'unes 7-8 hores. També el podem realitzar en sentit invers, començant a Bellver de Cerdanya. El fet de tenir la paret nord del Cadí davant nostre és engrescador i el pas per la vall de Ridolaina resulta molt gratificant, però caldrà incrementar l'horari en una hora més, ja que el desnivell esdevé més gran i l'ascensió al pas dels Gosolans transcorre per un pendent més accentuat. El refugi Prat d'Aguiló, en aquest cas, ens permetrà fer la travessa en dos dies.

Refugi Prat d'Aguiló (foto: J. Embodas)

Ajuntament de Bellver de Cerdanya
http://www.bellver.org/index.htm

[ Principal |Tornar fitxa ruta| Ser-Info-Sender | Refugis de Catalunya | Barnatresc| Bústia ]
Copyright © 1999 Catalana de Senderisme